El Bloc de la Comissió de Cultura

Cinefòrum de l'Ateneu - Lost in Translation

2011-06-06T20:17:00.000+02:00

El dijous 9 de juny de 2011 a l'Aula B de la Casa de Cultura de Girona farem la projecció del film "Lost in translation" (Sofia Coppola, 2003) i en acabat hi haurà un col·loqui entre els assistents moderat/animat pels membres de la comissió de cultura de l’Ateneu.

"Lost in translation" és una pel·lícula visualment bellíssima amb un aura de tendresa i humanisme que parla de la nostra condició en aquests temps desconcertants.

Si en voleu fer un tast, aquí teniu el trailer oficial:

Data i hora: 9 de juny, 19:30 h
Lloc: Aula B, Casa de Cultura de Girona

Imatges i àudio de la presentació del llibre "Salt a la foscor", d'Enric Vila

2010-10-27T22:27:00.001+02:00

En aquesta entrada trobareu tres moments de la presentació del llibre d'Enric Vila "Salt a la foscor", celebrada a Girona el 13 d'octubre de 2010, així com el fitxer d'àudio d'aquest acte. Aquesta presentació va ser la primera que es va fer, amb el llibre tot just acabat de sortir a la venda i va ser duta a terme per Pere Saló. Agraïm tant a l'Enric Vila com a l'editorial A Contravent i al seu màxim responsable, Quim Torra, aquesta deferència vers l'Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista de Girona, de permetre'ns gaudir d'aquest privilegi.

Cliqueu en el següent enllaç per escoltar o descarregar-vos l'àudio de la presentació:

http://www.ateneunaturalista.org/Audios/Presentacio_Salt_A_La_Foscor_Enric_Vila.mp3

Presentació del llibre "Salt a la foscor", d'Enric Vila

2010-09-30T23:47:00.001+02:00

El proper dia 13 d'octubre a les 20 h, a la Casa de Cultura l'Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista de Girona i l'editorial A Contravent faran la presentació del nou llibre de l'escriptor i periodista Enric Vila, titulat "Salt a la foscor". "Salt a la foscor" és la traducció al català d'un recull de cròniques del periodista Augusto Assía, un reporter gallec que va viure en directe i va narrar l'ascens del nazisme a Alemanya.

L'acte comptarà amb la presentació de Pere Saló (Ateneu) i amb la participació de Quim Torra (Editorial A Contravent) i del propi autor, Enric Vila.

Us hi esperem!

Cicle de xerrades "Emulant a Stanley & Livingstone: Viatges per Àfrica" - Tardor 2010

2010-09-22T23:05:00.008+02:00

CICLE D’ACTIVITATS DE L’ATENEU JUVENIL, CULTURAL I NATURALISTA DE GIRONA: “EL PENSAMENT CATALÀ REBROTA SEMPRE” (V)

Tardor 2010: “Emulant a Stanley & Livingstone: Viatges per Àfrica”

Lloc: Casa de Cultura de Girona. Plaça de l’Hospital, 6. 17001 Girona

Horari: 20 h

Introducció

Àfrica és segurament el continent que més fascinació genera a la majoria de gent. La Humanitat va sortir d’ella, però alberga cultures de gran primitivisme. També hi trobem restes de civilitzacions esplendoroses, com l’egípcia, i és un veritable mostrari de religions i ètnies. Les grans feres captiven la nostra atenció i i els paisatges ilimitats de baobabs, selves o dunes ens són familiars encara que no hi hàgim estat mai. Diuen que a Àfrica tot és color i passió, i que les olors i els sabors hi són més intensos. Els nostres viatgers, que han recorregut algunes de les seves regions més significatives, ens en donaran la seva visió i de ben segur que ens transmetran les ganes de viure en primera persona experiències com les seves.

Calendari d’activitats

Divendres 5 de novembre

"Viatge naturalista a Namíbia”, a càrrec d’Aleix Comas i Herrera i d’Helena Perxacs i Motgé

Divendres 12 de novembre

“Turisme i natura a Kènia”, a càrrec de Jofre Ferrer i Pumarola

Divendres 19 de novembre

“Un recorregut per Cap Verd”, a càrrec de Ponç Feliu i Latorre i Mercè Sánchez-Frou

Divendres 26 de novembre

“La fauna negligida del Marroc: de les cuques aquàtiques als rèptils”, a càrrec d’Albert Ruhí i Vidal i Daniel Escoriza i Boj

Dimecres 1 de desembre

“Viatge a Egipte, terra de faraons”, documental realitzat per Narcís Rubio i Cortals i Marta Palmada i Colom

El Qüestionari de l'Ateneu - Kira Lázaro i Morató

2010-09-04T20:10:00.002+02:00

1. Digui’ns quin ha sigut el viatge de la seva vida?
El d'Argentina!

2. Creu que el turisme estimula la conservació i restauració del patrimoni històric o es causa de deteriorament i banalització?
Quan una zona és més turística potser es mira de conservar i cuidar més, però és molt fàcil que es passi del límit i es converteixi en una zona sobreexplotada... O sigui que... responent a la pregunta, una mica de tot

3. Un lloc per perdre’s a Catalunya?
Doncs qualsevol racó del país que encara no hi hagi estat, me'l vull conèixer tot!

4. I de la resta del món?
Ara que he estat a Argentina m'agradaria seguir coneixent Sudamèrica

5. Com prefereix documentar-se sobre els llocs que visita: llibres, revistes, documentals, algun blog?
Sempre que puc, parlant amb algú que ja hi hagi estat. Si no, internet.

6. Com porta les incomoditats de viatjar? És gaire hipocondríaca?
M'adapto de seguida, però dins uns límits! Encara no he anat mai a llocs que tinguin molt males condicions.

6. El viatge per agència o per lliure?
Sempre que puc, lliure.

7. Per viatjar prefereix avió, vaixell, tren o cotxe?
M'agrada viatjar amb cotxe, vas al teu ritme i decideixes la ruta a mida que avances.

8. Un model de viatger?
Aquells que tenen l'oportunitat de passar una temporada en seu destí, coneixent-lo d'aprop, involucrant-se amb la gent, aprenent tot el que pugui del lloc

9. Un llibre de viatges.
A què es refereix? Una guia? La Lonely Planet

10. Herodot o Marco Polo?
Marco Polo

11.Corto Maltese o Phileas Fogg?
Phileas Fogg

12. Un paisatge (català)
La Costa Brava

13. Un llibre (català)
Solitud de Víctor Català

14. Un plat (català)
Pa amb tomata i embotit

Presentació del llibre "Pedacets al sol" - Col·loqui amb Àstrid Bierge i Enric Vila

2010-06-10T22:48:00.003+02:00

Podeu descarregar-vos el col·loqui que vam tenir el 4 de juny de 2010 a la Casa de Cultura amb l'Àstrid Bierge i l'Enric Vila a través d'aquest enllaç:

http://www.ateneunaturalista.org/Audios/presentacio_llibre_astrid_bierge.mp3

El Qüestionari de l'Ateneu - Aleix Comas i Herrera i Helena Perxacs i Motgé

2010-06-01T23:58:00.001+02:00

1. Digui'ns quin ha estat el viatge de la seva vida.
Austràlia.

2. Creu que el turisme estimula la conservació i restauració del patrimoni històric / natural o es causa de deteriorament i banalització?
Depèn dels casos, però en general el turisme de natura incentiva que es creïn reserves naturals i es tingui cura del medi.

3. Un lloc per perdre's a Catalunya?
L’Alt Empordà.

4. I de la resta del món?
Madagascar.

5. Com prefereix documentar-se sobre els llocs que visita: llibres, revistes, documentals, algun blog?
L’Helena prefereix llegir literatura sobre el lloc a visitar i l’Aleix prefereix es documenta a internet i als trip reports.

6. Com porta les incomoditats de viatjar? És gaire hipocondríac?
Amb el temps s’hi posa pell dura. L’Helena i l’Aleix ho han anat equilibrant amb el temps.

7. El viatge per agència o per lliure?
Per lliure, tot i que a vegades surt més car.

8. Per viatjar prefereix avió, vaixell, tren o cotxe?
És igual.

9. Un model de viatger.
David Attenborough.

10. Un llibre de viatges.
"Whatever you do, don't run", de Peter Allison.

11. Herodot o Marco Polo?
Marco Polo.

12.Corto Maltese o Phileas Fogg?
Phileas Fogg.

13. Un paisatge (català)
El cap de Creus (Helena).

14. Un llibre (català)
"Solitud", de Victor Català (Helena)

15. Un plat (català)
Escudella i carn d’olla (Aleix).

El Qüestionari de l'Ateneu - Pere Saló i Manera

2010-06-01T23:46:00.003+02:00

1. Digui'ns quin ha estat el viatge de la seva vida.
El viatge que vaig fer de 15 dies a Síria i Jordània, encara que també em va agradar molt Turquia

2. Creu que el turisme estimula la conservació i restauració del patrimoni històric / natural o es causa de deteriorament i banalització?
Una mica de tot.

3. Un lloc per perdre's a Catalunya?
Cadaqués

4. I de la resta del món?
Jerusalem

5. Com prefereix documentar-se sobre els llocs que visita: llibres, revistes, documentals, algun blog?
Sobretot llibres i documentals

6. Com porta les incomoditats de viatjar? És gaire hipocondríac?
Déu n'hi do!

7. El viatge per agència o per lliure?
Sobretot per agència, perquè et solventa molts problemes. M'agrada també anar per lliure, però en això sóc una mica poruc.

8. Per viatjar prefereix avió, vaixell, tren o cotxe?
Si s'anar lluny, l'avió; si no, el tren m'agrada molt.

9. Un model de viatger.
Ryszard Kapuscinski.

10. Un llibre de viatges.
"Desde el Monte Santo", de William Dalrymple

11. Herodot o Marco Polo?
Herodot pels llocs que visita i Marco Polo pel seu tarannà.

12.Corto Maltese o Phileas Fogg?
Phileas Fogg.

13. Un paisatge (català)
L'Alt Empordà

14. Un llibre (català)
"Incerta glòria", de Joan Sales

15. Un plat (català)
Pomes amb carn, un plat típicament empordanès.

Vídeo de la conferència del Dr. Josep Maria Nolla sobre els orígens íbers de Girona

2010-06-01T19:47:00.000+02:00

Per cortesia de l'Enric Barrull, qui en va fer la filmació, i de Jorge Poyatos Villena, qui n'ha fet l'editatge, us oferim el vídeo de la xerrada que el Dr. Josep Maria Nolla (UdG) va realitzar a la Casa de Cultura de Girona el dia 11 de novembre de 2009 dins del cicle "L'Antiguitat i la cultura d'avui".

A disfrutar!

Presentació del llibre "Pedacets al sol", d'Àstrid Bierge

2010-05-26T23:39:00.000+02:00

El proper divendres 4 de juny de 2010 la Comissió de Cultura de l'Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista de Girona té el plaer de convidar-vos a la presentació del llibre "Pedacets al sol", d'Àstrid Bierge, que es farà a les 20 h a la Casa de Cultura de Girona.

En paraules de la pròpia Àstrid, ""Pedacets al Sol" és un recull d'alguns dels textos que he publicat durant els últims dos anys, sobretot els literaris. N'he triat els més bonics -quins si no- i a sobre els he arreglat. També n'hi ha algun d'inèdit i un pròleg de l'Enric Vila gràcies al qual mai ningú no em donarà cap feina que no tingui a veure amb el fet d'escriure."

El llibre serà presentat pel periodista i escriptor Enric Vila ("La veritat no necessita màrtirs", "El nostre heroi Josep Pla"), autor del pròleg del llibre.

No hi falteu. Us hi esperem!

Targetó del cicle de xerrades "Impressions del món"

2010-04-29T08:01:00.002+02:00

Disseny: Anna Alabau

Cicle de xerrades "Impressions del món" - Primavera 2010

2010-04-15T20:54:00.001+02:00

CICLE D’ACTIVITATS DE L’ATENEU JUVENIL, CULTURAL I NATURALISTA DE GIRONA: “EL PENSAMENT CATALÀ REBROTA SEMPRE” (IV)

Primavera 2010: “Impressions del món”

Lloc: Casa de Cultura de Girona. Plaça de l’Hospital, 6. 17001 Girona
Horari: 20 h

Introducció

Diuen que viatjar eixampla la ment. Viatjar ens força a observar, comprendre, tolerar, parlar, escoltar, tastar, ensumar, reflexionar i a un munt de coses més. Desplaçar-se fins a indrets diferents del nostre significa fer un viatge exterior a nivell físic i interior a nivell emocional. Alguns dels socis de l’Ateneu són gent viatgera de mena i a través d’aquest cicle de xerrades volen mostrar-nos les impressions que han tret dels llocs als quals han anat.

Calendari d’activitats

Divendres 7 de maig

"Israel, avui", a càrrec de Pere Saló i Manera

Divendres 14 de maig

"Viatge naturalista al Japó", a càrrec d’Aleix Comas i Herrera i Helena Perxacs i Motgé

Divendres 28 de maig

"Un recorregut pel nord d’Argentina", a càrrec de Kira Lázaro i Morató

La conferència de Bernardo Souvirón, en vídeo

2010-03-19T19:51:00.004+01:00

Tenim l'enorme satisfacció d'anunciar-vos que el vídeo de la conferència de Bernardo Souvirón a Girona del propassat 27 de novembre de 2009 s'ha fet públic a internet. Aquells que hi vau ser i el vau gaudir, ara podeu reviure aquells màgics instants; per aquells que no hi vau poder ser, ara podeu gaudir d'una extraordinària conferència.

Les dades d'aquesta xerrada són:

Títol de la xerrada: "Hijos de Homero: Un viaje al alba de Occidente”, a càrrec de Bernardo Souvirón
Data: Divendres, 27 de novembre de 2009
Cicle: “L’Antiguitat i la cultura d’avui”
Organització: L'Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista de Girona i Casa de Cultura de Girona

Voldria agrair l'esforç de l'Enric Barrull, tècnic de la Casa de Cultura i soci de l'Ateneu, que va ser qui va filmar la conferència, de Jorge Poyatos, qui ens va facilitar el contacte de Bernardo Souvirón per a la conferència i qui ha tingut cura de trobar-li una llar a internet. En Jorge també té cura del grup Facebook dedicat a Bernardo Souvirón (http://www.facebook.com/#!/group.php?gid=122192219176), al qual us podeu adherir si així ho desitgeu.

A disfrutar!

El Qüestionari de l'Ateneu - Julià Maroto i Genover

2010-03-17T23:27:00.005+01:00

1. Digui’ns quina és la seva espècie extingida preferida.
Homo neanderthalensis (els neandertals).

2. Quin és el seu jaciment predilecte dels ubicats a Catalunya?
Incarcal a la comarca del Pla de l’Estany.

3. I de la resta del món?
La gorja d’Olduvai.

4. Sobre Parc Juràssic: la novel·la o la pel·lícula?
Confesso no haver llegit la novel·la per la qual cosa trio la pel·licula.

5. Un llibre sobre paleontologia
El secreto de los fósiles de Mauricio Antón.

6. Que opina dels documentals de d’espècies extingides que emeten per televisió?
Normalment són molt correctes.

7. Sobre la causa de les extincions massives: meteorit sideral o causes endògenes?
Hi ha extincions de totes causes; al cretaci van ser siderals i al quaternari endògenes.

8. Prefereix veure els dinosaures en dibuixos animats (L’edat de gel) o en efectes especials (Juràssic Parc)? Prefereixo efectes especials.

9. Diplodocus o tiranosaure?
Tiranosaure.

10. Un blog de paleontologia?
El de l’Institut Català de Paleontologia.

11. El seu paleontòleg preferit?
Björn Kurtén

12. Un paisatge (català)
L’Alta Garrotxa.

13. Un llibre (català)
Girona, de Josep Pla.

14. Un plat (català)
Botifarra amb seques.

El Qüestionari de l'Ateneu - Bruno Gómez de Soler & Gerard Campeny

2010-03-04T20:22:00.001+01:00

1. Digui’ns quina és la seva espècie extingida preferida.

Bruno: L'hipparion, un cavall prehistòric

Gerard: Els neandertals

2. Quin és el seu jaciment predilecte dels ubicats a Catalunya?

Bruno: En destacaria tres: El Camp dels Ninots a Caldes de Malavella, l'Abric Romaní a Capellades i el de la Cova de l'Arbreda a Serinyà

Gerard: La Cova de l'Arbreda a Serinyà

3. I de la resta del món?

Bruno: Algun dels jaciments africans

Gerard: Atapuerca

4. Sobre Parc Juràssic: la novel·la o la pel·lícula?

Bruno: La novel·la

Gerard: La pel·lícula

5. Un llibre sobre paleontologia.

Bruno: El que ben aviat presentarem, "El Camp dels Ninots, rastres de l'evolució"

Gerard: El mateix

6. Que opina dels documentals de d’espècies extingides que emeten per televisió?

Bruno: Estan molt bé, tot el que és educar a la gent en la cultura és bo

Gerard: Em semblen molt bé sempre i quan estiguin fets amb rigor

7. Sobre la causa de les extincions massives: meteorit sideral o causes endògenes?

Bruno: Les emanacions de gasos també poden haver jugat un paper important en alguns casos

Gerard: Causes endògenes, noves eviten l'extinció els que millor s'adapten

8. Prefereix veure els dinosaures en dibuixos animats (L’edat de gel) o en efectes especials (Juràssic Parc)?

Bruno: Dibuixos

Gerard: Dibuixos

9. Diplodocus o tiranosaure?

Bruno: Tiranosaure

Gerard: Diplodocus

10. Un blog de paleontologia.

Bruno: El de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social, IPHES (http://prehistoria.urv.cat)

Gerard: El de l'Institut Català de Paleontologia (http://www.icp.cat/blog)

11. El seu paleontòleg preferit?

Bruno: Jordi Agustí

Gerard: Jan van der Made

12. Un paisatge (català)?

Bruno: L'Estany de Banyoles

Gerard: Franciac

13. Un llibre (català)?

Bruno: Els oncles de Sicília, de Leonardo Sciascia (traducció de l'italià)

Gerard: El llibre de les mosques, d'Emili Teixidor

14. Un plat (català)?

Bruno: Canelons

Gerard: Cap i pota

El Qüestionari de l'Ateneu - Jordi Galindo i Torres

2010-03-02T21:37:00.002+01:00

1. Digui’ns quina és la seva espècie extingida preferida.

Totes, no sabria com triar-ne una.

2. Quin és el seu jaciment predilecte dels ubicats a Catalunya?

Els Hostalets de Pierola.

3. I de la resta del món?

El de Liaoning a la Xina, on s'ha trobat el fòssil del Sinosauropteryx, del qual se'n pot veure el patró de coloració. És una troballa extraordinària.

4. Sobre Parc Juràssic: la novel·la o la pel·lícula?

A mi m’agrada la investigadora que posa el braç a la caca del dinosaure (la Laura Dern).

5. Un llibre sobre paleontologia.

"Los dinosaurios del Levante peninsular", escrit per la gent del Institut Català de Paleontologia.

6. Que opina dels documentals de d’espècies extingides que emeten per televisió?

En general manca força rigor i molts acaben sent hagiografies de l’espècie que li agrada al documentalista que provoquen a l’espectador ganes de fer la migdiada. (Déu ser per això mateix que els solen emetre havent dinat.)

7. Sobre la causa de les extincions massives: meteorit sideral o causes endògenes?

Entre dos camins trio sempre el més "peliculeru": meteorit sideral.

8. Prefereix veure els dinosaures en dibuixos animats (L’edat de gel) o en efectes especials (Juràssic Parc)?

Tots dos estan força bé.

9. Diplodocus o tiranosaure?

Ja que em poses la pistola al pit, trio el tiranosaure.

10. Un blog de paleontologia.

El que recull la informació del llibre "Los dinosaurios del Levante peninsular" (http://bioinf3.uab.cat/dinosaures)

11. El seu paleontòleg preferit?

Miquel Crusafont per tot el que va fer per a la difusió de la paleontologia.

12. Un paisatge (català)?

El bosc de virós de la Vallferrera.

13. Un llibre (català)?

El mecanoscrit del segon origen de Manuel de Pedrolo.

14. Un plat (català)?

La paella valenciana.

El Qüestionari de l'Ateneu - Bernat Vila i Ginestí

2010-02-22T19:04:00.000+01:00

1. Digui’ns quina és la seva espècie extingida preferida.
El Lirainosaurus, un dinosaure sauròpode titanosaure que es va trobar fa uns anys a la zona d’Àlava.

2. Quin és el seu jaciment predilecte dels ubicats a Catalunya?
Dels de dinosaures, el de Fumanya, al Berguedà.

3. I de la resta del món?
Darrerament s’han trobat jaciments veritablement espectaculars a la Xina, com per exemple els de Liaoning. També és molt recomanable el jaciment de Solnhofen, a Alemanya.

4. Sobre Parc Juràssic: la novel•la o la pel•lícula?
La novel•la, sens dubte.

5. Un llibre sobre paleontologia.
Sens dubte, una molt bona recomanació per un llibre de divulgació general de dinosaures, el “Evolution and Extinction of the Dinosaurs“ de D. Fastovsky i D. Weishampel. També “Memoria de la Tierra” de Jordi Agustí y Mauricio Antón. Finalment m’agradaria poder citar "Els dinosaures dels Pirineus", i “Dinosaurios del Levante Peninsular” en el qual he col•laborat i que parla dels dinosaures del nostre país.

6. Que opina dels documentals de d’espècies extingides que emeten per televisió?
Estan molt bé, les animacions digitals cada vegada tenen més realisme i els reportatges milloren constantment.

7. Sobre la causa de les extincions massives: meteorit sideral o causes terrenals?
En el cas de l’extinció finicretàcica opino que devia ser una conjunció d’ambdues causes i fins i tot d'altres causes. En alguns casos d’altres extincions massives, la causa és clar que va ser una però no sempre ha estat així.

8. Prefereix veure els dinosaures en dibuixos animats (L’edat de gel) o en efectes especials (Juràssic Parc)?
Els efectes especials de Juràssic Parc, que són més realistes.

9. Diplodocus o tiranosaure?
El Diplodocus.

10. Una web o un blog de geologia / paleontologia
En destacaria quatre: el bloc de l’Institut Català de Paleontologia (http://www.icp.cat/blog), Aragosaurus (http://aragosaurus.blogspot.com), Paleofreak (http://paleofreak.blogalia.com) i Evolucionarios (http://evolucionarios.com).

11. El seu paleontòleg preferit?
Paul Sereno

12. Un paisatge (català)
Voldria destacar els de l’illa de Menorca, encara que no pertanyin a Catalunya.

13. Un llibre (català)
“Mirall trencat”, de Mercè Rodoreda

14. Un plat (català)
L’empedrat

El Qüestionari de l'Ateneu - David Brusi i Belmonte

2010-02-19T00:07:00.001+01:00

1. Digui’ns quina és la seva espècie extingida preferida.
Essent a Girona, tinc especial predilecció pels nummulits

2. Quin és el seu jaciment predilecte dels ubicats a Catalunya?
El d’Incarcal, a Crespià, Pla de l’Estany.

3. I de la resta del món?
Trobo molt interessants els dels camps de petjades de dinosaures de la Rioja i com a centre recreatiu, el parc de Dinópolis a Teruel.

4. Sobre Parc Juràssic: la novel·la o la pel·lícula?
Encara que els dinosaures eren cretacis i no juràssics, sempre millor la novel·la, que deixa més recorregut a la imaginació.

5. Un llibre sobre paleontologia.
En realitat és una novel·la, “Tyrannosaur Canyon” de Douglas Preston, en la qual els darrers descobriments de la paleontologia es combinen amb una història d’acció força interessant.

6. Que opina dels documentals de d’espècies extingides que emeten per televisió?
Que ofereixen al gran públic el que els paleontòlegs pretenen recrear, és a dir, l’ambient on vivien les espècies de les quals se n’han trobat les restes. Estan molt bé.

7. Sobre la causa de les extincions massives: meteorit sideral o causes endogenes?
Sembla estar bastant clar que els dinosaures –i moltes altres espècies- van desaparèixer per l’impacte d’un meteorit contra la Terra, en el que avui en dia és la zona del Yucatán.

8. Prefereix veure els dinosaures en dibuixos animats (L’edat de gel) o en efectes especials (Juràssic Parc)?
Ambdós tenen el seu públic i fan una funció similar de divulgació.

9. Diplodocus o tiranosaure?
Posem-hi un vegetarià: el diplodocus.

10. Una web o un blog de geologia / paleontologia
Una de molt didàctica anomenada Earth Learning Idea, que podeu visitar a http://www.earthlearningidea.com/

11. El seu geòleg / paleontòleg preferit?
Jaume Almera

12. Un paisatge (català)
Montserrat

13. Un llibre (català)
Voldria destacar “El Pont dels Jueus”, de Martí Gironell, per un doble motiu: per una banda té una ambientació històrica fantàstica, però per una altra té algunes errades de base científica força notables.

14. Un plat (català)
Eriçons de mar

Programa del cicle de xerrades "Petjades del passat"

2010-01-27T22:26:00.006+01:00

Si voleu descarregar el programa en pdf, cliqueu en el següent enllaç:

http://www.ateneunaturalista.org/Documents/Activitats_Cultura_Ateneu_Hivern_2010.pdf

Cicle de xerrades "Petjades del passat" - hivern 2010

2010-01-15T00:24:00.006+01:00

CICLE D’ACTIVITATS DE L’ATENEU JUVENIL, CULTURAL I NATURALISTA DE GIRONA: “EL PENSAMENT CATALÀ REBROTA SEMPRE” (III)

Hivern 2010: “Petjades del passat”

Lloc: Casa de Cultura de Girona. Plaça de l’Hospital, 6. 17001 Girona
Horari: 20 h

Introducció

Sigui en el camp que sigui, el passat és fascinador, i en el camp de la Història Natural també. Poder imaginar com eren el paisatge, la fauna i la flora de l’indret on habitem és un exercici apassionant. Vivim en un món en lenta però constant transformació: els continents es desplacen, les espècies evolucionen i s’adapten o s’extingeixen, i el que avui coneixem com a Homo sapiens va colonitzar el planeta en un temps rècord a escala geològica. El registre fòssil ens mostra que, en diferents èpoques geològiques, en el territori que avui és el nostre país hi han viscut animals tan llegendaris i sorprenents com dinosaures, tapirs rinoceronts, felins amb dents de sabre, elefants i hipopòtams, prova irrefutable que res és immutable i que el present poca cosa té a veure amb el passat. Des de l’Ateneu hem preparat aquest cicle de conferències amb alguns dels més prestigiosos paleontòlegs de Catalunya per conèixer la flora i fauna d’aquest passat remot a través dels fòssils trobats, que esdevenen autèntiques petjades del passat.

Calendari d’activitats

Dimecres 17 de febrer

“Els fòssils, testimonis del passat”, a càrrec del Dr. David Brusi i Belmonte, Professor de Geodinàmica Externa de la Universitat de Girona

Divendres 19 de febrer

"Els dinosaures cretacis dels Pirineus”, a càrrec del Dr. Bernat Vila i Ginestí, Investigador de l’Institut Català de Paleontologia

Dijous 25 de febrer

“Els principals jaciments de vertebrats fòssils de Catalunya: la seva significació científica i patrimonial”, a càrrec del Dr. Jordi Galindo i Torres, Gestor de Dipòsits Paleontològics i Jaciments de l’Institut Català de Paleontologia

Dimecres 3 de març

“El jaciment pliocè del Camp dels Ninots (Caldes de Malavella, la Selva)”, a càrrec del Dr. Bruno Gómez de Soler i Dr. Gerard Campeny i Vall-llosera, Investigadors de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) i Codirectors del projecte del Camp dels Ninots.

Divendres 12 de març

“El jaciment plio-quaternari d’Incarcal (Crespià, Pla de l’Estany)”, a càrrec del Dr. Julià Maroto i Genover, Professor de Prehistòria de la Universitat de Girona

Foto del jaciment d'Incarcal, cortesia del Dr. Julià Maroto

Entrevista a Francesc Canosa el dia de la presentació del llibre "República TV" a Girona

2010-01-08T20:55:00.002+01:00

Aquesta és l'entrevista que Gemma Busquets (El Punt) va fer a Francesc Canosa just abans de la presentació del seu interessant llibre "República TV" a Girona, el 18 de desembre passat. La podeu llegir al Punt de divendres, 8 de gener de 2010:

http://www.elpunt.cat/noticia/article/-/-/121919.html

«L'audiovisual és existir com a país»

08/01/10 02:00 -

Foto: LLUÍS SERRAT

Francesc Canosa és professor de la Facultat de Comunicació Blanquerna de la Universitat Ramon Llull, és editor de l'editorial Trípodos. Ha publicat el llibre República TV , en què explica l'intent del president Macià de crear una indústria audiovisual catalana, un Hollywood català, als anys trenta.

A República TV, Francesc Canosa novel·la uns fets inèdits: el somni televisiu de la República i que és també una metàfora del país, ja que significa existir com a país, tenir identitat. Canosa destaca com la Catalunya dels anys trenta va ser pionera a fer proves per posar en marxa una indústria semblant a la dels nord-americans. La paradoxa, diu, és que Catalunya, que volia veure i ser vista, queda condemnada a la invisibilitat fins als vuitanta amb la creació de TV3

Quin és aquest somni televisiu de la República?

–«Als anys trenta, Catalunya, des de tots els punts de vista es reconeix, es fa gran, aspira a tot. Quan avui es parla que vivim l'era de la fragmentació de l'audiovisual, s'ha de recordar que el món als anys vint i trenta ja és audiovisual: hi ha ràdio, cinema, televisió. Si no audiovisualitzes la teva realitat, no existeixes. Si no et veuen, no existeixes, i per això la televisió és la metàfora del país als anys trenta, quan Catalunya és un país avançat que vol veure i que el vegin.»

–Comparant-ho amb l'actualitat, podríem considerar la televisió als anys trenta com internet fa deu anys?

–«Correcte. Hi havia el cinema, la ràdio i el que havia de venir és la televisió. Quan neix la ràdio a Catalunya, el 1924, amb Ràdio Barcelona, de seguida veuen que el pas següent és la televisió. Com està recollit en el llibre, a la Catalunya dels anys trenta s'està socialitzant la idea de com ens canviarà la vida amb la televisió. Era el pas següent, que queda truncat no només per la guerra –la guerra és el tret final– sinó sobretot pels fets d'octubre; realment són el primer truncament del somni televisiu.»

–En el llibre relata com Macià i tots els prohoms de la República van ser uns visionaris.

–«Sempre s'ha dit que el president Macià és el primer president de la imatge, i en el llibre explico una cosa que és poc coneguda: Carner Ribalta, que era la mà dreta de Macià, es queda als Estats Units i treballa per la Paramount. Quan es proclama la República, el president Macià el crida amb la idea de desenvolupar tota una indústria cinematogràfica. En aquest moment és quan Carner Ribalta literalment intenta crear un Hollywood català. Fent vincles amb avui en dia, a Barcelona hi ha Catalunya Films Comissions. Però la idea ja hi era als anys trenta: tenim Pirineus, tenim Costa Brava... Fem com els americans, Catalunya pot ser plató. Des d'un punt de vista polític es té clar, però el problema és que la República és un autèntic dragon khan. El que vull explicar és l'intent de posar en marxa una indústria audiovisual catalana, i de fet el 1934 es crea la societat televisiva en la qual ha de participar la Generalitat, però, és clar, en el seu dia a dia, la República està lidiant amb moltes coses. Qui es va adonar del poder real de la televisió va ser l'Alemanya nazi de Hitler, que fa les primeres emissions de televisió el 1935 i el Berlín de l'època estava cablejat. En aquest moment és quan neixen els dos models que hi ha ara: el privat i el públic. L'Alemanya nazi, Anglaterra i França aposten per un model públic, i els nord-americans aposten pel privat. I a Catalunya, l'embrió, que és Ràdio Barcelona, després RAC, és privat.»

–Si tan pioners vam ser als anys trenta, hi ha un retard molt important; la tele acaba de fer 50 anys.

–«La Segona Guerra Mundial atura el desenvolupament televisiu excepte els Estats Units perquè no hi va caure cap bomba. I al règim franquista no li va interessar la televisió fins que Fraga, com a ministre d'Informació i Turisme als anys seixanta, se n'adona. Però ja el 1948, Philips fa aquí les primeres demostracions perquè considera que el millor lloc per desenvolupar la tele a Espanya és Catalunya.»

–Els fets que relata es poden traslladar fàcilment a l'actualitat.

–«És com ara. Els catalans s'adonen que aquí s'hi juguen les garrofes. L'audiovisual serà existir o no existir com a país; significa identitat. En l'Estatut de Núria ja es preveia, però va ser retallat del 1932 quan el van estar negociant a les Corts; els espanyols ja se n'adonen i hi posen entrebancs.»

–No és un llibre per a estudiosos. Es llegeix com una novel·la.

–«No és un llibre sobre la televisió, és un llibre sobre la història del país. I no es pot explicar el projecte televisiu sense una societat que té ganes de veure molt mes enllà. És com un tràveling. I està fet des d'un punt de vista novel·lat encara que tothom sap el final de la historia, perquè el que importa és el tràveling, la panoràmica; descobrir aquest país que després ha quedat absolutament invisible. I és aquesta la paradoxa cruel i mortífera: per a un país que tenia ganes de veure-ho tot i veure molt més enllà, l'autèntica injecció letal és que queda condemnat a la invisibilitat. I que aquests fets quedin inèdits.»

–Fins als anys vuitanta no torna la visibilitat de país.

–«La gran tornada és TV3. Però cal vindicar que als anys trenta Catalunya té un ecosistema comunicatiu propi. El problema que té Catalunya és que no s'ha sabut explicar, i no ens hem explicat perquè el país va desaparèixer durant més de quaranta anys. Però ara està surant.»

Francesc Canosa, entrevistat al Diari de Girona d'avui

2009-12-18T07:48:00.002+01:00

Llegiu l'entrevista a http://www.diaridegirona.cat/ultima-dia/2009/12/18/historia-catalunya-coitus-interruptus-sempre-perseguint-somni/376520.html i recordeu que aquest vespre a les 20 h presenta el llibre "República TV" a la Casa de Cultura de Girona, amb la col·laboració de Xavier Carmaniu i tot plegat organitzat per l'Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista de Girona.

No hi falteu!

Presentació del llibre de Francesc Canosa, divendres 18 de desembre de 2009

2009-12-13T10:51:00.002+01:00

El proper divendres dia 18 de desembre de 2009, a les 20 h, Francesc Canosa presentarà a Girona el seu llibre "República TV. La Catalunya de la primera televisió", en un acte organitzat per l'Ateneu Juvenil, Cultura i Naturalista de Girona i que compta amb el suport de la Casa de Cultura de Girona i de l'editorial Dux Elm. El llibre serà presentat pel periodista i historiador gironí Xavier Carmaniu. Us hi esperem!

Lloc: Casa de Cultura de Girona, Plaça Hospital 6. 17001 Girona.
Data: 18 de desembre de 2009, 20 h.

El Qüestionari de l'Ateneu - Bernardo Souvirón Guijo

2009-12-02T21:03:00.003+01:00

Català

L’Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista de Girona vol deixar constància que les respostes que es transcriuen són una síntesi el més respectuosa possible de les contestes al qüestionari que va donar Bernardo Souvirón en cloure la seva inoblidable conferència a l’Aula Magna de la Casa de Cultura de Girona el divendres 27 de novembre de 2009.

1. El gran dilema de les restes: restauració sí, restauració no?

Restauració no, llevat d’intervencions puntuals per anastilosi.

2. Quin és el seu jaciment predilecte dels ubicats a Espanya?

En dic dos: Clunia Sulpicia prop d’Aranda de Duero i Baelo Claudia a Cadis.

3. I dels ubicats a la Mediterrània?

Ugarit a Síria, bressol del comerç i l’escriptura.

4. Un llibre clàssic (grec o llatí)

En citaré tres: Il·líada i Odissea d'Homer i De rerum natura de Lucreci, a ser possible en la traducció al castellà d’Agustín García Calvo.

5. Un llibre sobre arqueologia.

Déus, tombes i savis de C.W. Ceram.

6. Una novel·la històrica de l’Antiguitat.

Em sembla que és un terreny en que ara mateix hi ha molts oportunistes provant fortuna, però citaré tres novel·les: Jo Claudi de Robert Graves, El primer hombre de Roma de Colleen McCullough i Aníbal de Gisbert Haefs.

7. Que li ha semblat la pel·lícula Àgora?

M’ha agradat. És preciosa i molt respectuosa amb el poc que sabem de Hipàtia.

8. Egipte o Mesopotàmia?

Mesopotàmia.

9. Homer o Virgili?

Homer.

10. Un blog d’arqueologia.

Sincerament no sabria dir-te’n cap.

11. El seu arqueòleg preferit?

Heinrich Schliemann.

12. Un paisatge

El mar Egeu.

13. Un llibre

Cien años de soledad de Gabriel García Márquez.

14. Un plat

El cocido, o algun altre que porti cigrons.

Finalment, qui vulgui veure les fotos de la visita que vam fer l'endemà als jaciments d'Ullastret i Empúries, pot visitar aquesta galeria.

Castellà

El Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista de Girona quiere dejar constancia que las respuestas que se transcriben son una síntesis lo más respetuosa posible de las respuestas al cuestionario que Bernardo Souvirón dio al terminar su inolvidable conferencia en la Aula Magna de la Casa de Cultura de Girona el viernes 27 de noviembre de 2009.

1. El gran dilema de los restos: restauración sí, restauración no?

Restauración no, excepto intervenciones puntuales para anastilosis.

2. Cual es su yacimiento predilecto de los ubicados en España?

Nombro dos: Clunia Sulpicia cerca de Aranda de Duero y Baelo Claudia en Cádiz.

3. Y de los ubicados en el Mediterráneo?

Ugarit en Síria, cuna del comercio y la escritura.

4. Un libro clásico (griego o latín)

Citaré tres: Ilíada y Odissea de Homero y De rerum natura de Lucrecio, a ser posible en la traducción al castellano de Agustín García Calvo.

5. Un libro sobre arqueología.

Dioses, tumbas y sabios de C.W. Ceram.

6. Una novela histórica de la Antigüedad

Me parece que es un terreno en que ahora mismo hay muchos oportunistas probando fortuna, pero citaré tres novelas: Yo Claudio de Robert Graves, El primer hombre de Roma de Colleen McCullough y Aníbal de Gisbert Haefs.

7. Que le ha parecido la película Ágora?

Me ha gustado. Es preciosa y muy respetuosa con lo poco que sabemos de Hipatia.

8. Egipto o Mesopotamia?

Mesopotamia.

9. Homero o Virgilio?

Homero.

10. Un blog de arqueología.

Sinceramente no sabría decirte ninguno.

11. Su arqueólogo preferido?

Heinrich Schliemann.

12. Un paisaje

El mar Egeo.

13. Un libro

Cien años de soledad de Gabriel García Márquez.

14. Un plato

El cocido, o algún otro que tenga garbanzos.

Finalmente, quien quiera ver las fotos de la visita que al día siguiente hicimos a los yacimientos de Ullastret y Empúries, puede visitar esta galería

Visita a Ullastret i Empúries amb el professor Bernardo Souvirón

2009-11-28T23:06:00.000+01:00

L'endemà de la seva extraordinària conferència a la Casa de Cultura de Girona, que tancava el cicle "L'Antiguitat i la cultura d'avui", vam portar al professor Souvirón i a la seva esposa a visitar els jaciments d'Ullastret i d'Empúries.

Podeu veure les fotos d'aquestes visites a:

http://www.flickr.com/photos/lluissala/sets/72157622783765111/

El Qüestionari de l'Ateneu - Lluís Sala i Genoher

2009-11-27T09:57:00.002+01:00

1. El gran dilema de les restes: restauració sí, restauració no?
A favor de la restauració, si permet fer-se una idea de l’original.

2. Quin és el seu jaciment predilecte dels ubicats a Catalunya?
Ullastret.

3. I dels ubicats a la Mediterrània?
Micenes.

4. Un llibre clàssic (grec o llatí)
Ilíada, punt d’inici de la cultura occidental.

5. Un llibre sobre arqueologia.
No soc arqueòleg professional, no en tinc cap de capçalera.

6. Una novel·la històrica de l’Antiguitat.
El ejército perdido, de Valerio Massimo Manfredi.

7. Que li ha semblat la pel·lícula Àgora?
És interessant perquè transmet molt bé la imatge d’un moment concret del temps antic i les barbaritats dels fonamentalismes.

8. Egipte o Mesopotàmia?
Egipte, tot i que Mesopotàmia és molt interessant.

9. Homer o Virgili?
Homer

10. Un blog d’arqueologia.
Els dies de Dèdal, de Sebastià Giralt.

11. El seu arqueòleg preferit?
Heinrich Schliemann.

12. Un paisatge (català)
La vista sobre l’Empordà que hi ha des de Santa Magdalena de Maià.

13. Un llibre (català)
Incerta glòria, de Joan Sales.

14. Un plat (català)
Arròs a la cassola.

Fotos del reportatge fotogràfic del viatge a Atenes i Peloponès

2009-11-26T22:54:00.000+01:00

Per aquells que no vau poder assistir a la projecció de les fotografies del viatge a Atenes i Peloponès dins del cicle de xerrades "L'Antiguitat i la cultura d'avui", si ho desitgeu les podeu veure a:

http://www.flickr.com/photos/lluissala/sets/72157622769352533/

El Qüestionari de l'Ateneu - Jordi Vivo i Llorca

2009-11-20T13:36:00.000+01:00

1. El gran dilema de les restes: restauració sí, restauració no?
Depèn del cas i de les circumstàncies i sempre que se sigui rigorós amb el tractament de les restes.

2. Quin és el seu jaciment predilecte dels ubicats a Catalunya?
Ullastret.

3. I dels ubicats a la Mediterrània?
Herculà.

4. Un llibre clàssic (grec o llatí)
Odissea.

5. Un llibre sobre arqueologia.
Storie dalla terra, d'Andrea Carandini

6. Una novel·la històrica de l’Antiguitat.
Bizancio, de Steven Lawhead.

7. Que li ha semblat la pel·lícula Àgora?
No l’he vista.

8. Egipte o Mesopotàmia?
Mesopotàmia.

9. Homer o Virgili?
Homer, malgrat que Virgili està molt bé.

10. Un blog d’arqueologia.
No sabria dir-te.

11. El seu arqueòleg preferit?
Josep Maria Nolla que és tot un referent.

12. Un paisatge (català)
La vall de Ribes.

13. Un llibre (català)
Solitud, de Víctor Català.

14. Un plat (català)
L’esqueixada.

Fotos Excursió a L'Esquerda, Roda de Ter, 7 de novembre de 2009

2009-11-18T22:10:00.001+01:00

En el següent link podreu veure fotos de l'excursió que vam fer a l'Esquerda, Roda de Ter, el propassat dia 7 de novembre.

Agrair la companyia que ens van fer la Núria Sellarès i la Laia Jiménez, del CERM, encara que el seu tros d'excursió quedés postposat per a la primavera.

http://www.flickr.com/photos/lluissala/sets/72157622667143309/

El Qüestionari de l'Ateneu – Dr. Josep Maria Nolla i Brufau

2009-11-12T18:55:00.000+01:00

1. El gran dilema de les restes: restauració sí, restauració no?

Depèn de la situació de les restes. Prefereixo parlar de consolidació.

2. Quin és el seu jaciment predilecte dels ubicats a Catalunya?

Empúries.

3. I dels ubicats a la Mediterrània?

N’hi ha molts: Djémila–Cuicul, a Algèria, Ostia, Pompeia a Itàlia i Empúries a casa nostra.

4. Un llibre clàssic (grec o llatí).

Odissea.

5. Un llibre sobre arqueologia.

Els de Gordon Childe són molt recomanables.

6. Una novel·la històrica de l’Antiguitat.

Count Belisarius, de Robert Graves.

7. Que li ha semblat la pel·lícula Àgora?

No la he vista. No solo anar al cinema des de que permeten menjar a les sales, i veure les pel·lícules a casa tampoc m’agrada perquè veure cinema és un acte social.

8. Egipte o Mesopotàmia?

Mesopotàmia.

9. Homer o Virgili?

Tot i que per mi Odissea és el gran llibre del món clàssic, no sabria triar entre un i altre.

10. Un blog d’arqueologia.

Sens dubte una bona biblioteca.

11. El seu arqueòleg preferit?

Josep Barberà i Farràs.

12. Un paisatge (català)

Foixà, que per la seva delicadesa em sembla el millor paisatge, no de Catalunya sinó del món sencer.

13. Un llibre (català)

Les històries naturals, de Joan Perucho.

14. Un plat (català)

Faves a la catalana.

El Qüestionari de l'Ateneu - Dr. Pere Izquierdo i Tugas

2009-11-06T08:37:00.004+01:00

1. El gran dilema de les restes: restauració sí, restauració no?
Restauració assenyada i, quan calgui per fer-ho comprensible, reconstrucció i tot, encara que la llei d’aquí ho prohibeix categòricament.

2. Quin és el seu jaciment predilecte dels ubicats a Catalunya?
Mai no podré oblidar les excavacions subaquàtiques a Cala Culip.

3. I dels ubicats a la Mediterrània?
Delos, on s’entén què era la Mediterrània clàssica.

4. Un llibre clàssic (grec o llatí)
L’ase d’or o la Metamorfosi, d'Apuleu. Hauria de ser de lectura obligatòria a l'ESO.

5. Un llibre sobre arqueologia.
Storie dalla terra, d'Andrea Carandini.

6. Una novel·la històrica de l’Antiguitat.
Les memòries d'Adrià de Margueritte Yourcenar.

7. Que li ha semblat la pel·lícula Àgora?
M’ha agradat, però com sovint passa amb les pel·lícules històriques, és una oportunitat que s’hauria d’haver aprofitat millor, aprofundint en els personatges i millorant l’assessorament. Per exemple, no pot ser que una estàtua del déu Serapis tingués els braços inclinats cap a avall en un angle impossible.

8. Egipte o Mesopotàmia?
Egipte em sembla que entronca més amb les nostres arrels culturals, tot i que Mesopotàmia és fascinant.

9. Homer o Virgili?
Virgili fou un gran poeta, però Homer és el pare de la nostra cultura.

10. Un blog d’arqueologia.
Terrae Antiquae.

11. El seu arqueòleg preferit?
Emili Gandia.

12. Un paisatge (català)
El Canigó.

13. Un llibre (català)
La crònica de Ramon Muntaner.

14. Un plat (català)
L'escalivada.

Presentació del llibre "República TV" de Francesc Canosa

2009-10-28T22:52:00.000+01:00

Arran de la seva conferència a Girona aquesta passada primavera, Francesc Canosa s'ha avingut a fer la presentació a la nostra ciutat del seu nou llibre "República TV" a través de l'Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista. En aquest llibre Canosa explica els intents de crear una televisió pública catalana en l'època de la Segona República, intents que van quedar anorreats per la Guerra Civil i la posterior dictadura.

La presentació es farà el divendres 18 de desembre de 2009 a la Casa de Cultura de Girona, a les 20 h.

Excursió a L'Esquerda, Roda de Ter

2009-10-06T00:35:00.009+02:00

El 7 de novembre farem una excursió a L'Esquerda, Roda de Ter, amb el següent programa, que inclourà un vessant cultural i un vessant naturalista:

- 9:30-10:00 Trobada al jaciment arqueològic de l'Esquerda (està ben indicat per arribar-hi) a Roda de Ter
- 10:00 Visita al jaciment arqueològic íber (unes 2 hores de visita)
- 12:00-12:30 Visita a un espai del riu Ter (guiatge per tècnics del Centre d'Estudis dels Rius Mediterranis, Manlleu)
- 14:00 Fi de la sortida

El preu de la visita guiada és de 3,5 €/persona.

Per a més informació: www.lesquerda.com

Cicle de xerrades "L'Antiguitat i la cultura d’avui" - tardor 2009

2009-09-29T16:12:00.012+02:00

CICLE D’ACTIVITATS DE L’ATENEU JUVENIL, CULTURAL I NATURALISTA DE GIRONA: “EL PENSAMENT CATALÀ REBROTA SEMPRE” - II

Tardor 2009: “L’Antiguitat i la cultura d’avui”

Lloc: Casa de Cultura de Girona. Plaça de l’Hospital, 6. 17001 Girona
Horari: 20 h

Descarregueu el programa en pdf en el següent enllaç:

http://www.ateneunaturalista.org/Documents/Activitats_Cultura_Ateneu_tardor_2009.pdf

Introducció

Per al gran públic, el món antic és cada cop més llunyà, i no sols pels segles transcorreguts. Les noves tecnologies han facilitat de manera increïble la comunicació però també han banalitzat molts dels missatges que arriben al gran públic. No cal anar gaire enrera –tot just fins a la Catalunya republicana- per constatar que el món clàssic era encara un referent cultural per a les elits del país, que hi trobaven model i inspiració. Avui la modernor –progrés?- s’ha endut bona part d’uns elements que servien per entendre d’on veníem i que, per tant, ens podrien ajudar a decidir cap on hem d’anar. Des de l’Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista de Girona volem dur el passat remot al present, per divulgar-ne la seva importància i extreure’n lliçons.

Calendari d’activitats

Dijous 5 de novembre

“La cultura clàssica i la política cultural, del segle XX al segle XXI”, a càrrec de Pere Izquierdo i Tugas, historiador i ex-director del Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC)

Dimecres 11 de novembre

"Kerunta: Un viatge als orígens íbers de Girona”, a càrrec de Josep Maria Nolla, coordinador del Laboratori d’Arqueologia i Prehistòria de la Universitat de Girona

Dijous 19 de novembre

“De Focea a Empúries, una odissea a la Mediterrània occidental”, a càrrec de Jordi Vivo, Professor d'Arqueologia i Història Antiga de la Universitat de Girona

Dijous 26 de novembre

“Reportatge fotogràfic: Un viatge a Atenes i al Peloponès", a càrrec de Lluís Sala, Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista de Girona

Divendres 27 de novembre

“Hijos de Homero: Un viaje al alba de Occidente”, a càrrec de Bernardo Souvirón, escriptor, professor de llengües clàssiques i divulgador de la cultura hel·lènica.

La crònica al Xot, núm. 65

2009-06-30T08:14:00.000+02:00

Aquesta primavera hem retornat l’activitat a la Comissió de Cultura amb un cicle de xerrades que s’ha emmarcat dins del 70è aniversari del final de la guerra civil espanyola. Posats a triar títols, en el seu moment vam fer una doble opció en quant a aquest tema: un primer encapçalament que servís tant per a aquest acte com per a aquells que la Comissió de Cultura pugui organitzar en el futur immediat, que no és altre que la coneguda frase de l’inefable i indescriptible Francesc Pujols: «El pensament català rebrota sempre», amb el qual volem explicitar que el denominador comú d’aquestes activitats serà el de la cultura catalana. La segona opció relacionada amb els títols va correspondre necessàriament al que calia donar a aquestes xerrades de la primavera de 2009, per a la qual cosa vam escollir una frase en forma de pregunta que convidava a la discussió civilitzada i a la reflexió: «1939, el 1714 del segle XX?».

El paràgraf introductori amb què en el seu moment vam divulgar les xerrades deia així:

«1939, una data que ha quedat gravada amb foc en la memòria del país. La guerra civil s’acaba amb la derrota del bàndol republicà i dóna pas als foscos i miserables anys de la postguerra. La moral és baixa i la repressió és dura, sobretot per als doblement derrotats, els demòcrates que s’havien oposat a l’alçament feixista i que estimaven la cultura catalana. Així, molts catalans el 1939 no sols perden les institucions democràtiques, sinó que veuen com la seva cultura és prohibida, menystinguda, oblidada i sovint ridiculitzada per un règim hostil. El 1714, en ser derrotada per l’exèrcit de Felip V, Catalunya perd les seves institucions. Es podria considerar que el 1939, en ser derrotada per l’exèrcit franquista, Catalunya inicia el camí que la pot dur a perdre, d’aquí a poques dècades, la seva cultura?»

Dins d’aquest marc conceptual i amb el marc físic de la Casa de Cultura de Girona, entre primers de maig I mitjans de juny vam organitzar tres xerrades, que van córrer a càrrec d’Enric Vila, de Francesc Canosa i de Ponç Feliu Llansa, respectivament.

La xerrada de l’Enric Vila té una significació especial i és un gran motiu de satisfacció que des de l’Ateneu l’hàgim pogut portar a Girona. L’editor Ernest Folch va escriure fa poc a El Periódico les següents frases: «(…) he devorat, m’he cruspit literalment El nostre heroi Josep Pla, d’Enric Vila (A contra vent). En pocs dies me l’havia recomanat tanta gent que gairebé m’havia fet desconfiar, i he tingut la sensació que aquest és el llibre del moment de l’elit catalana que freqüenta el nacionalisme.» L’Enric Vila, aprofitant l’aleshores recentíssima aparició del seu llibre sobre l’escriptor empordanès, va relacionar el seu coneixement de l’autor amb la situació en la que va quedar la cultura catalana en la postguerra. El paisatge era de devastació cultural i els pocs intel·lectuals que van quedar van haver de trobar maneres de fer compatible el seu compromís amb el país i la cultura amb el dribbling de la coerció exercida pel règim. Pla, que en els anys 20 ja havia vist força món fent de corresponsal, i a la vista del col·lapse del país, es refugia al seu mas de Llofriu i es
dedica a deixar escrit el retrat del país que avui en dia tothom tant lloa i valora, des dels especialistes en la
matèria fins al públic en general.

La següent xerrada va anar a càrrec d’un company d’editorial de l’Enric Vila, en Francesc Canosa, qui va parlar de l’efervescència de la professió periodística en la Catalunya republicana i de com la guerra civil i el franquisme aturen de soca-rel una activitat que en aquells moments estava alineada amb la vanguàrdia mundial. Acabada la guerra civil, el país queda submergit en el silenci, no sols per la censura franquista sinó també perquè ja no té qui l’expliqui des de la vessant periodística d’una manera lliure i plural. Francesc Canosa és autor del llibre “La Barcelona pecadora”, un recull de textos d’un dels millors exemples del periodisme d’abans de la guerra com era Domènec de Bellmunt.

La darrera xerrada va estar protagonitzada per Ponç Feliu Llansa, conegut per la seva tasca professional com a jutge i més recentment com a prolífic escriptor, amb títols com el popular L’avi Siset. La seva conferència, acompanyada d’una profusió d’imatges i documents diversos, es va centrar en dos aspectes potser més clàssics de la postguerra, però no per això menys interessants, com van ser el doble exili dels vençuts, l’exterior (físic) i l’interior (emocional), i la pervivència encara avui en dia de la simbologia feixista en molts indrets de la geografia espanyola.

Aprofito aquestes ratlles per agrair a la Casa de Cultura de Girona les facilitats donades per poder organitzar aquestes xerrades en un espai tan escaient com són les seves instal·lacions, així com als conferenciants l’esforç realitzat en preparar les respectives xerrades, en desplaçar-se fins a Girona –en el cas de l’Enric Vila i d’en Francesc Canosa- i en fer-les. Des de la Comissió de Cultura esperem que, ara que hem engegat la maquinària, aquests cicles de xerrades tinguin continuïtat en la propera tardor.

Cicle de xerrades "1939: El 1714 del segle XX?" - primavera 2009

2009-05-01T00:05:00.001+02:00

CICLE D’ACTIVITATS DE L’ATENEU JUVENIL, CULTURAL I NATURALISTA DE GIRONA: “EL PENSAMENT CATALÀ REBROTA SEMPRE”

Primavera 2009:“1939, el 1714 del segle XX?”

Lloc: Casa de Cultura de Girona. Plaça de l’Hospital, 6. 17001 Girona
Horari: 20 h

Introducció

1939, una data que ha quedat gravada amb foc en la memòria del país. La guerra civil s’acaba amb la derrota del bàndol republicà i dóna pas als foscos i miserables anys de la postguerra. La moral és baixa i la repressió és dura, sobretot per als doblement derrotats, els demòcrates que s’havien oposat a l’alçament feixista i que estimaven la cultura catalana. Així, molts catalans el 1939 no sols perden les institucions democràtiques, sinó que veuen com la seva cultura és prohibida, menystinguda, oblidada i sovint ridiculitzada per un règim hostil. El 1714, en ser derrotada per l’exèrcit de Felip V, Catalunya perd les seves institucions. Es podria considerar que el 1939, en ser derrotada per l’exèrcit franquista, Catalunya inicia el camí que la pot dur a perdre, d’aquí a poques dècades, la seva cultura?

Amb motiu del 70è aniversari de la fi de la Guerra Civil, la Comissió de Cultura de l’Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista de Girona organitza aquest cicle d’activitats per tal d’explorar, des de sensibilitats diverses, el que va significar per a la cultura del país la desfeta de 1939.

Calendari d'activitats

Dimarts 5 de maig de 2009: "La Catalunya de postguerra", segons Josep Pla, a càrrec d’Enric Vila, historiador i periodista

Dimarts 9 de juny de 2009: "L'exili de la realitat. Una Catalunya sense periodisme, ni periodistes", a càrrec de Francesc Canosa, periodista i professor de la Facultat de Comunicació Blanquerna, de la Universitat Raimon Llull

Dimarts 16 de juny de 2009: "L'exili exterior i interior. L'anorreament de la Catalunya republicana i la nova simbologia franquista”, a càrrec de Ponç Feliu Llansa, escriptor

Represa de l'activitat a la Comissió de Cultura

2009-04-18T00:34:00.008+02:00

Des de la Comissió de Cultura de l'Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista de Girona (http://www.ateneunaturalista.org) estem preparant un cicle de xerrades commemorant, com tantes altres entitats estan fent, el 70è aniversari del final de la guerra civil.

La nostra idea, que voldríem que fos relativament original dins del que s'està programant arreu, és la de traslladar el punt d'enfoc clàssic de l'enfrontament entre la República i el Feixisme, per centrar-lo des d'un punt de vista plural en la cultura catalana i el que aquella derrota va significar per a ella.

És per això que hem triat dues frases per emmarcar l'activitat de la Comissió de Cultura: una de més genèrica -i quasi mítica-, del filòsof Francesc Pujols ("El pensament català rebrota sempre"), i una de genèrica per a aquest cicle de xerrades ("1939: el 1714 del segle XX?"). Amb la primera pretenem situar les futures activitats en un marc de referència de cultura catalana, mentre que amb la segona, formulada com a pregunta, pretenem fomentar el debat sobre la significació del 1939 per a la situació actual de la nostra cultura posant-lo en relació a una altra data ben dolorosa pel país.

Totes les xerrades i la taula rodona es faran a la Casa de Cultura de Girona, a les 20 h, en tres dimarts, un del mes de maig i dos del mes de juny.

Des d'aquí agraïm també la col·laboració rebuda des de la Casa de Cultura, que ens han facilitat de manera extraordinària aquesta organització, així com la dels conferenciants i de les persones que vindran a la taula rodona per acceptar la nostra invitació, sense els quals evidentment res de tot això hauria estat possible.

Us hi esperem!