Cliqueu en el següent enllaç per escoltar o descarregar-vos l'àudio de la presentació:
dimecres, 27 d’octubre del 2010
Imatges i àudio de la presentació del llibre "Salt a la foscor", d'Enric Vila
En aquesta entrada trobareu tres moments de la presentació del llibre d'Enric Vila "Salt a la foscor", celebrada a Girona el 13 d'octubre de 2010, així com el fitxer d'àudio d'aquest acte. Aquesta presentació va ser la primera que es va fer, amb el llibre tot just acabat de sortir a la venda i va ser duta a terme per Pere Saló. Agraïm tant a l'Enric Vila com a l'editorial A Contravent i al seu màxim responsable, Quim Torra, aquesta deferència vers l'Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista de Girona, de permetre'ns gaudir d'aquest privilegi.
Cliqueu en el següent enllaç per escoltar o descarregar-vos l'àudio de la presentació:
Cliqueu en el següent enllaç per escoltar o descarregar-vos l'àudio de la presentació:
dijous, 30 de setembre del 2010
Presentació del llibre "Salt a la foscor", d'Enric Vila
El proper dia 13 d'octubre a les 20 h, a la Casa de Cultura l'Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista de Girona i l'editorial A Contravent faran la presentació del nou llibre de l'escriptor i periodista Enric Vila, titulat "Salt a la foscor". "Salt a la foscor" és la traducció al català d'un recull de cròniques del periodista Augusto Assía, un reporter gallec que va viure en directe i va narrar l'ascens del nazisme a Alemanya.
L'acte comptarà amb la presentació de Pere Saló (Ateneu) i amb la participació de Quim Torra (Editorial A Contravent) i del propi autor, Enric Vila.
Us hi esperem!
dimecres, 22 de setembre del 2010
Cicle de xerrades "Emulant a Stanley & Livingstone: Viatges per Àfrica" - Tardor 2010
CICLE D’ACTIVITATS DE L’ATENEU JUVENIL, CULTURAL I NATURALISTA DE GIRONA: “EL PENSAMENT CATALÀ REBROTA SEMPRE” (V)
Tardor 2010: “Emulant a Stanley & Livingstone: Viatges per Àfrica”
Lloc: Casa de Cultura de Girona. Plaça de l’Hospital, 6. 17001 Girona
Horari: 20 h
Introducció
Àfrica és segurament el continent que més fascinació genera a la majoria de gent. La Humanitat va sortir d’ella, però alberga cultures de gran primitivisme. També hi trobem restes de civilitzacions esplendoroses, com l’egípcia, i és un veritable mostrari de religions i ètnies. Les grans feres captiven la nostra atenció i i els paisatges ilimitats de baobabs, selves o dunes ens són familiars encara que no hi hàgim estat mai. Diuen que a Àfrica tot és color i passió, i que les olors i els sabors hi són més intensos. Els nostres viatgers, que han recorregut algunes de les seves regions més significatives, ens en donaran la seva visió i de ben segur que ens transmetran les ganes de viure en primera persona experiències com les seves.
Calendari d’activitats
Divendres 5 de novembre
"Viatge naturalista a Namíbia”, a càrrec d’Aleix Comas i Herrera i d’Helena Perxacs i Motgé
Divendres 12 de novembre
“Turisme i natura a Kènia”, a càrrec de Jofre Ferrer i Pumarola
Divendres 19 de novembre
“Un recorregut per Cap Verd”, a càrrec de Ponç Feliu i Latorre i Mercè Sánchez-Frou
Divendres 26 de novembre
“La fauna negligida del Marroc: de les cuques aquàtiques als rèptils”, a càrrec d’Albert Ruhí i Vidal i Daniel Escoriza i Boj
Dimecres 1 de desembre
“Viatge a Egipte, terra de faraons”, documental realitzat per Narcís Rubio i Cortals i Marta Palmada i Colom
dissabte, 4 de setembre del 2010
El Qüestionari de l'Ateneu - Kira Lázaro i Morató
El d'Argentina!
2. Creu que el turisme estimula la conservació i restauració del patrimoni històric o es causa de deteriorament i banalització?
Quan una zona és més turística potser es mira de conservar i cuidar més, però és molt fàcil que es passi del límit i es converteixi en una zona sobreexplotada... O sigui que... responent a la pregunta, una mica de tot
3. Un lloc per perdre’s a Catalunya?
Doncs qualsevol racó del país que encara no hi hagi estat, me'l vull conèixer tot!
4. I de la resta del món?
Ara que he estat a Argentina m'agradaria seguir coneixent Sudamèrica
5. Com prefereix documentar-se sobre els llocs que visita: llibres, revistes, documentals, algun blog?
Sempre que puc, parlant amb algú que ja hi hagi estat. Si no, internet.
6. Com porta les incomoditats de viatjar? És gaire hipocondríaca?
M'adapto de seguida, però dins uns límits! Encara no he anat mai a llocs que tinguin molt males condicions.
6. El viatge per agència o per lliure?
Sempre que puc, lliure.
7. Per viatjar prefereix avió, vaixell, tren o cotxe?
M'agrada viatjar amb cotxe, vas al teu ritme i decideixes la ruta a mida que avances.
8. Un model de viatger?
Aquells que tenen l'oportunitat de passar una temporada en seu destí, coneixent-lo d'aprop, involucrant-se amb la gent, aprenent tot el que pugui del lloc
9. Un llibre de viatges.
A què es refereix? Una guia? La Lonely Planet
10. Herodot o Marco Polo?
Marco Polo
11.Corto Maltese o Phileas Fogg?
Phileas Fogg
12. Un paisatge (català)
La Costa Brava
13. Un llibre (català)
Solitud de Víctor Català
14. Un plat (català)
Pa amb tomata i embotit
dijous, 10 de juny del 2010
Presentació del llibre "Pedacets al sol" - Col·loqui amb Àstrid Bierge i Enric Vila
Podeu descarregar-vos el col·loqui que vam tenir el 4 de juny de 2010 a la Casa de Cultura amb l'Àstrid Bierge i l'Enric Vila a través d'aquest enllaç:
http://www.ateneunaturalista.org/Audios/presentacio_llibre_astrid_bierge.mp3
http://www.ateneunaturalista.org/Audios/presentacio_llibre_astrid_bierge.mp3
dimarts, 1 de juny del 2010
El Qüestionari de l'Ateneu - Aleix Comas i Herrera i Helena Perxacs i Motgé
1. Digui'ns quin ha estat el viatge de la seva vida.
Austràlia.
2. Creu que el turisme estimula la conservació i restauració del patrimoni històric / natural o es causa de deteriorament i banalització?
Depèn dels casos, però en general el turisme de natura incentiva que es creïn reserves naturals i es tingui cura del medi.
3. Un lloc per perdre's a Catalunya?
L’Alt Empordà.
4. I de la resta del món?
Madagascar.
5. Com prefereix documentar-se sobre els llocs que visita: llibres, revistes, documentals, algun blog?
L’Helena prefereix llegir literatura sobre el lloc a visitar i l’Aleix prefereix es documenta a internet i als trip reports.
6. Com porta les incomoditats de viatjar? És gaire hipocondríac?
Amb el temps s’hi posa pell dura. L’Helena i l’Aleix ho han anat equilibrant amb el temps.
7. El viatge per agència o per lliure?
Per lliure, tot i que a vegades surt més car.
8. Per viatjar prefereix avió, vaixell, tren o cotxe?
És igual.
9. Un model de viatger.
David Attenborough.
10. Un llibre de viatges.
"Whatever you do, don't run", de Peter Allison.
11. Herodot o Marco Polo?
Marco Polo.
12.Corto Maltese o Phileas Fogg?
Phileas Fogg.
13. Un paisatge (català)
El cap de Creus (Helena).
14. Un llibre (català)
"Solitud", de Victor Català (Helena)
15. Un plat (català)
Escudella i carn d’olla (Aleix).
El Qüestionari de l'Ateneu - Pere Saló i Manera
1. Digui'ns quin ha estat el viatge de la seva vida.
El viatge que vaig fer de 15 dies a Síria i Jordània, encara que també em va agradar molt Turquia
2. Creu que el turisme estimula la conservació i restauració del patrimoni històric / natural o es causa de deteriorament i banalització?
Una mica de tot.
3. Un lloc per perdre's a Catalunya?
Cadaqués
4. I de la resta del món?
Jerusalem
5. Com prefereix documentar-se sobre els llocs que visita: llibres, revistes, documentals, algun blog?
Sobretot llibres i documentals
6. Com porta les incomoditats de viatjar? És gaire hipocondríac?
Déu n'hi do!
7. El viatge per agència o per lliure?
Sobretot per agència, perquè et solventa molts problemes. M'agrada també anar per lliure, però en això sóc una mica poruc.
8. Per viatjar prefereix avió, vaixell, tren o cotxe?
Si s'anar lluny, l'avió; si no, el tren m'agrada molt.
9. Un model de viatger.
Ryszard Kapuscinski.
10. Un llibre de viatges.
"Desde el Monte Santo", de William Dalrymple
11. Herodot o Marco Polo?
Herodot pels llocs que visita i Marco Polo pel seu tarannà.
12.Corto Maltese o Phileas Fogg?
Phileas Fogg.
13. Un paisatge (català)
L'Alt Empordà
14. Un llibre (català)
"Incerta glòria", de Joan Sales
15. Un plat (català)
Pomes amb carn, un plat típicament empordanès.
Vídeo de la conferència del Dr. Josep Maria Nolla sobre els orígens íbers de Girona
Per cortesia de l'Enric Barrull, qui en va fer la filmació, i de Jorge Poyatos Villena, qui n'ha fet l'editatge, us oferim el vídeo de la xerrada que el Dr. Josep Maria Nolla (UdG) va realitzar a la Casa de Cultura de Girona el dia 11 de novembre de 2009 dins del cicle "L'Antiguitat i la cultura d'avui".
A disfrutar!
A disfrutar!
dimecres, 26 de maig del 2010
Presentació del llibre "Pedacets al sol", d'Àstrid Bierge
En paraules de la pròpia Àstrid, ""Pedacets al Sol" és un recull d'alguns dels textos que he publicat durant els últims dos anys, sobretot els literaris. N'he triat els més bonics -quins si no- i a sobre els he arreglat. També n'hi ha algun d'inèdit i un pròleg de l'Enric Vila gràcies al qual mai ningú no em donarà cap feina que no tingui a veure amb el fet d'escriure."
El llibre serà presentat pel periodista i escriptor Enric Vila ("La veritat no necessita màrtirs", "El nostre heroi Josep Pla"), autor del pròleg del llibre.
No hi falteu. Us hi esperem!
dijous, 29 d’abril del 2010
dijous, 15 d’abril del 2010
Cicle de xerrades "Impressions del món" - Primavera 2010
CICLE D’ACTIVITATS DE L’ATENEU JUVENIL, CULTURAL I NATURALISTA DE GIRONA: “EL PENSAMENT CATALÀ REBROTA SEMPRE” (IV)
Primavera 2010: “Impressions del món”
Lloc: Casa de Cultura de Girona. Plaça de l’Hospital, 6. 17001 Girona
Horari: 20 h
Introducció
Diuen que viatjar eixampla la ment. Viatjar ens força a observar, comprendre, tolerar, parlar, escoltar, tastar, ensumar, reflexionar i a un munt de coses més. Desplaçar-se fins a indrets diferents del nostre significa fer un viatge exterior a nivell físic i interior a nivell emocional. Alguns dels socis de l’Ateneu són gent viatgera de mena i a través d’aquest cicle de xerrades volen mostrar-nos les impressions que han tret dels llocs als quals han anat.
Calendari d’activitats
Divendres 7 de maig
"Israel, avui", a càrrec de Pere Saló i Manera
Divendres 14 de maig
"Viatge naturalista al Japó", a càrrec d’Aleix Comas i Herrera i Helena Perxacs i Motgé
Divendres 28 de maig
"Un recorregut pel nord d’Argentina", a càrrec de Kira Lázaro i Morató
Primavera 2010: “Impressions del món”
Lloc: Casa de Cultura de Girona. Plaça de l’Hospital, 6. 17001 Girona
Horari: 20 h
Introducció
Diuen que viatjar eixampla la ment. Viatjar ens força a observar, comprendre, tolerar, parlar, escoltar, tastar, ensumar, reflexionar i a un munt de coses més. Desplaçar-se fins a indrets diferents del nostre significa fer un viatge exterior a nivell físic i interior a nivell emocional. Alguns dels socis de l’Ateneu són gent viatgera de mena i a través d’aquest cicle de xerrades volen mostrar-nos les impressions que han tret dels llocs als quals han anat.
Calendari d’activitats
Divendres 7 de maig
"Israel, avui", a càrrec de Pere Saló i Manera
Divendres 14 de maig
"Viatge naturalista al Japó", a càrrec d’Aleix Comas i Herrera i Helena Perxacs i Motgé
Divendres 28 de maig
"Un recorregut pel nord d’Argentina", a càrrec de Kira Lázaro i Morató
divendres, 19 de març del 2010
La conferència de Bernardo Souvirón, en vídeo
Tenim l'enorme satisfacció d'anunciar-vos que el vídeo de la conferència de Bernardo Souvirón a Girona del propassat 27 de novembre de 2009 s'ha fet públic a internet. Aquells que hi vau ser i el vau gaudir, ara podeu reviure aquells màgics instants; per aquells que no hi vau poder ser, ara podeu gaudir d'una extraordinària conferència.
Les dades d'aquesta xerrada són:
Títol de la xerrada: "Hijos de Homero: Un viaje al alba de Occidente”, a càrrec de Bernardo Souvirón
Data: Divendres, 27 de novembre de 2009
Cicle: “L’Antiguitat i la cultura d’avui”
Organització: L'Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista de Girona i Casa de Cultura de Girona
Voldria agrair l'esforç de l'Enric Barrull, tècnic de la Casa de Cultura i soci de l'Ateneu, que va ser qui va filmar la conferència, de Jorge Poyatos, qui ens va facilitar el contacte de Bernardo Souvirón per a la conferència i qui ha tingut cura de trobar-li una llar a internet. En Jorge també té cura del grup Facebook dedicat a Bernardo Souvirón (http://www.facebook
A disfrutar!
Les dades d'aquesta xerrada són:
Títol de la xerrada: "Hijos de Homero: Un viaje al alba de Occidente”, a càrrec de Bernardo Souvirón
Data: Divendres, 27 de novembre de 2009
Cicle: “L’Antiguitat i la cultura d’avui”
Organització: L'Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista de Girona i Casa de Cultura de Girona
Voldria agrair l'esforç de l'Enric Barrull, tècnic de la Casa de Cultura i soci de l'Ateneu, que va ser qui va filmar la conferència, de Jorge Poyatos, qui ens va facilitar el contacte de Bernardo Souvirón per a la conferència i qui ha tingut cura de trobar-li una llar a internet. En Jorge també té cura del grup Facebook dedicat a Bernardo Souvirón (http://www.facebook
A disfrutar!
dimecres, 17 de març del 2010
El Qüestionari de l'Ateneu - Julià Maroto i Genover
1. Digui’ns quina és la seva espècie extingida preferida.
Homo neanderthalensis (els neandertals).
2. Quin és el seu jaciment predilecte dels ubicats a Catalunya?
Incarcal a la comarca del Pla de l’Estany.
3. I de la resta del món?
La gorja d’Olduvai.
4. Sobre Parc Juràssic: la novel·la o la pel·lícula?
Confesso no haver llegit la novel·la per la qual cosa trio la pel·licula.
5. Un llibre sobre paleontologia
El secreto de los fósiles de Mauricio Antón.
6. Que opina dels documentals de d’espècies extingides que emeten per televisió?
Normalment són molt correctes.
7. Sobre la causa de les extincions massives: meteorit sideral o causes endògenes?
Hi ha extincions de totes causes; al cretaci van ser siderals i al quaternari endògenes.
8. Prefereix veure els dinosaures en dibuixos animats (L’edat de gel) o en efectes especials (Juràssic Parc)? Prefereixo efectes especials.
9. Diplodocus o tiranosaure?
Tiranosaure.
El de l’Institut Català de Paleontologia.
11. El seu paleontòleg preferit?
Björn Kurtén
12. Un paisatge (català)
L’Alta Garrotxa.
13. Un llibre (català)
Girona, de Josep Pla.
14. Un plat (català)
Botifarra amb seques.
dijous, 4 de març del 2010
El Qüestionari de l'Ateneu - Bruno Gómez de Soler & Gerard Campeny
1. Digui’ns quina és la seva espècie extingida preferida.
Bruno: L'hipparion, un cavall prehistòric
Gerard: Els neandertals
2. Quin és el seu jaciment predilecte dels ubicats a Catalunya?
Bruno: En destacaria tres: El Camp dels Ninots a Caldes de Malavella, l'Abric Romaní a Capellades i el de la Cova de l'Arbreda a Serinyà
Gerard: La Cova de l'Arbreda a Serinyà
3. I de la resta del món?
Bruno: Algun dels jaciments africans
Gerard: Atapuerca
4. Sobre Parc Juràssic: la novel·la o la pel·lícula?
Bruno: La novel·la
Gerard: La pel·lícula
5. Un llibre sobre paleontologia.
Bruno: El que ben aviat presentarem, "El Camp dels Ninots, rastres de l'evolució"
Gerard: El mateix6. Que opina dels documentals de d’espècies extingides que emeten per televisió?
Bruno: Estan molt bé, tot el que és educar a la gent en la cultura és bo
Gerard: Em semblen molt bé sempre i quan estiguin fets amb rigor7. Sobre la causa de les extincions massives: meteorit sideral o causes endògenes?
Bruno: Les emanacions de gasos també poden haver jugat un paper important en alguns casos
Gerard: Causes endògenes, noves eviten l'extinció els que millor s'adapten8. Prefereix veure els dinosaures en dibuixos animats (L’edat de gel) o en efectes especials (Juràssic Parc)?
Bruno: Dibuixos
Gerard: Dibuixos9. Diplodocus o tiranosaure?
Bruno: Tiranosaure
Gerard: Diplodocus 10. Un blog de paleontologia.
Bruno: El de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social, IPHES (http://prehistoria.urv.cat)
Gerard: El de l'Institut Català de Paleontologia (http://www.icp.cat/blog)11. El seu paleontòleg preferit?
Bruno: Jordi Agustí
Gerard: Jan van der Made 12. Un paisatge (català)?
Bruno: L'Estany de Banyoles
Gerard: Franciac 13. Un llibre (català)?
Bruno: Els oncles de Sicília, de Leonardo Sciascia (traducció de l'italià)
Gerard: El llibre de les mosques, d'Emili Teixidor 14. Un plat (català)?
Bruno: Canelons
Gerard: Cap i pota
dimarts, 2 de març del 2010
El Qüestionari de l'Ateneu - Jordi Galindo i Torres
1. Digui’ns quina és la seva espècie extingida preferida.
Totes, no sabria com triar-ne una.
2. Quin és el seu jaciment predilecte dels ubicats a Catalunya?
Els Hostalets de Pierola.
3. I de la resta del món?
El de Liaoning a la Xina, on s'ha trobat el fòssil del Sinosauropteryx, del qual se'n pot veure el patró de coloració. És una troballa extraordinària.
4. Sobre Parc Juràssic: la novel·la o la pel·lícula?
A mi m’agrada la investigadora que posa el braç a la caca del dinosaure (la Laura Dern).
5. Un llibre sobre paleontologia.
"Los dinosaurios del Levante peninsular", escrit per la gent del Institut Català de Paleontologia.
6. Que opina dels documentals de d’espècies extingides que emeten per televisió?
6. Que opina dels documentals de d’espècies extingides que emeten per televisió?
En general manca força rigor i molts acaben sent hagiografies de l’espècie que li agrada al documentalista que provoquen a l’espectador ganes de fer la migdiada. (Déu ser per això mateix que els solen emetre havent dinat.)
7. Sobre la causa de les extincions massives: meteorit sideral o causes endògenes?
Entre dos camins trio sempre el més "peliculeru": meteorit sideral.
8. Prefereix veure els dinosaures en dibuixos animats (L’edat de gel) o en efectes especials (Juràssic Parc)?
Tots dos estan força bé.
9. Diplodocus o tiranosaure?
Ja que em poses la pistola al pit, trio el tiranosaure.
10. Un blog de paleontologia.
El que recull la informació del llibre "Los dinosaurios del Levante peninsular" (http://bioinf3.uab.cat/dinosaures)
11. El seu paleontòleg preferit?
Miquel Crusafont per tot el que va fer per a la difusió de la paleontologia.
12. Un paisatge (català)?
El bosc de virós de la Vallferrera.
13. Un llibre (català)?
El mecanoscrit del segon origen de Manuel de Pedrolo.
14. Un plat (català)?
La paella valenciana.
dilluns, 22 de febrer del 2010
El Qüestionari de l'Ateneu - Bernat Vila i Ginestí
1. Digui’ns quina és la seva espècie extingida preferida.
El Lirainosaurus, un dinosaure sauròpode titanosaure que es va trobar fa uns anys a la zona d’Àlava.
2. Quin és el seu jaciment predilecte dels ubicats a Catalunya?
Dels de dinosaures, el de Fumanya, al Berguedà.
3. I de la resta del món?
Darrerament s’han trobat jaciments veritablement espectaculars a la Xina, com per exemple els de Liaoning. També és molt recomanable el jaciment de Solnhofen, a Alemanya.
4. Sobre Parc Juràssic: la novel•la o la pel•lícula?
La novel•la, sens dubte.
5. Un llibre sobre paleontologia.
Sens dubte, una molt bona recomanació per un llibre de divulgació general de dinosaures, el “Evolution and Extinction of the Dinosaurs“ de D. Fastovsky i D. Weishampel. També “Memoria de la Tierra” de Jordi Agustí y Mauricio Antón. Finalment m’agradaria poder citar "Els dinosaures dels Pirineus", i “Dinosaurios del Levante Peninsular” en el qual he col•laborat i que parla dels dinosaures del nostre país.
6. Que opina dels documentals de d’espècies extingides que emeten per televisió?
Estan molt bé, les animacions digitals cada vegada tenen més realisme i els reportatges milloren constantment.
7. Sobre la causa de les extincions massives: meteorit sideral o causes terrenals?
En el cas de l’extinció finicretàcica opino que devia ser una conjunció d’ambdues causes i fins i tot d'altres causes. En alguns casos d’altres extincions massives, la causa és clar que va ser una però no sempre ha estat així.
8. Prefereix veure els dinosaures en dibuixos animats (L’edat de gel) o en efectes especials (Juràssic Parc)?
Els efectes especials de Juràssic Parc, que són més realistes.
9. Diplodocus o tiranosaure?
El Diplodocus.
10. Una web o un blog de geologia / paleontologia
En destacaria quatre: el bloc de l’Institut Català de Paleontologia (http://www.icp.cat/blog), Aragosaurus (http://aragosaurus.blogspot.com), Paleofreak (http://paleofreak.blogalia.com) i Evolucionarios (http://evolucionarios.com).
11. El seu paleontòleg preferit?
Paul Sereno
12. Un paisatge (català)
Voldria destacar els de l’illa de Menorca, encara que no pertanyin a Catalunya.
13. Un llibre (català)
“Mirall trencat”, de Mercè Rodoreda
14. Un plat (català)
L’empedrat
El Lirainosaurus, un dinosaure sauròpode titanosaure que es va trobar fa uns anys a la zona d’Àlava.
2. Quin és el seu jaciment predilecte dels ubicats a Catalunya?
Dels de dinosaures, el de Fumanya, al Berguedà.
3. I de la resta del món?
Darrerament s’han trobat jaciments veritablement espectaculars a la Xina, com per exemple els de Liaoning. També és molt recomanable el jaciment de Solnhofen, a Alemanya.
4. Sobre Parc Juràssic: la novel•la o la pel•lícula?
La novel•la, sens dubte.
5. Un llibre sobre paleontologia.
Sens dubte, una molt bona recomanació per un llibre de divulgació general de dinosaures, el “Evolution and Extinction of the Dinosaurs“ de D. Fastovsky i D. Weishampel. També “Memoria de la Tierra” de Jordi Agustí y Mauricio Antón. Finalment m’agradaria poder citar "Els dinosaures dels Pirineus", i “Dinosaurios del Levante Peninsular” en el qual he col•laborat i que parla dels dinosaures del nostre país.
6. Que opina dels documentals de d’espècies extingides que emeten per televisió?
Estan molt bé, les animacions digitals cada vegada tenen més realisme i els reportatges milloren constantment.
7. Sobre la causa de les extincions massives: meteorit sideral o causes terrenals?
En el cas de l’extinció finicretàcica opino que devia ser una conjunció d’ambdues causes i fins i tot d'altres causes. En alguns casos d’altres extincions massives, la causa és clar que va ser una però no sempre ha estat així.
8. Prefereix veure els dinosaures en dibuixos animats (L’edat de gel) o en efectes especials (Juràssic Parc)?
Els efectes especials de Juràssic Parc, que són més realistes.
9. Diplodocus o tiranosaure?
El Diplodocus.
10. Una web o un blog de geologia / paleontologia
En destacaria quatre: el bloc de l’Institut Català de Paleontologia (http://www.icp.cat/blog), Aragosaurus (http://aragosaurus.blogspot.com), Paleofreak (http://paleofreak.blogalia.com) i Evolucionarios (http://evolucionarios.com).
11. El seu paleontòleg preferit?
Paul Sereno
12. Un paisatge (català)
Voldria destacar els de l’illa de Menorca, encara que no pertanyin a Catalunya.
13. Un llibre (català)
“Mirall trencat”, de Mercè Rodoreda
14. Un plat (català)
L’empedrat
divendres, 19 de febrer del 2010
El Qüestionari de l'Ateneu - David Brusi i Belmonte
1. Digui’ns quina és la seva espècie extingida preferida.
Essent a Girona, tinc especial predilecció pels nummulits
2. Quin és el seu jaciment predilecte dels ubicats a Catalunya?
El d’Incarcal, a Crespià, Pla de l’Estany.
3. I de la resta del món?
Trobo molt interessants els dels camps de petjades de dinosaures de la Rioja i com a centre recreatiu, el parc de Dinópolis a Teruel.
4. Sobre Parc Juràssic: la novel·la o la pel·lícula?
Encara que els dinosaures eren cretacis i no juràssics, sempre millor la novel·la, que deixa més recorregut a la imaginació.
5. Un llibre sobre paleontologia.
En realitat és una novel·la, “Tyrannosaur Canyon” de Douglas Preston, en la qual els darrers descobriments de la paleontologia es combinen amb una història d’acció força interessant.
6. Que opina dels documentals de d’espècies extingides que emeten per televisió?
Que ofereixen al gran públic el que els paleontòlegs pretenen recrear, és a dir, l’ambient on vivien les espècies de les quals se n’han trobat les restes. Estan molt bé.
7. Sobre la causa de les extincions massives: meteorit sideral o causes endogenes?
Sembla estar bastant clar que els dinosaures –i moltes altres espècies- van desaparèixer per l’impacte d’un meteorit contra la Terra, en el que avui en dia és la zona del Yucatán.
8. Prefereix veure els dinosaures en dibuixos animats (L’edat de gel) o en efectes especials (Juràssic Parc)?
Ambdós tenen el seu públic i fan una funció similar de divulgació.
9. Diplodocus o tiranosaure?
Posem-hi un vegetarià: el diplodocus.
10. Una web o un blog de geologia / paleontologia
Una de molt didàctica anomenada Earth Learning Idea, que podeu visitar a http://www.earthlearningidea.com/
11. El seu geòleg / paleontòleg preferit?
Jaume Almera
12. Un paisatge (català)
Montserrat
13. Un llibre (català)
Voldria destacar “El Pont dels Jueus”, de Martí Gironell, per un doble motiu: per una banda té una ambientació històrica fantàstica, però per una altra té algunes errades de base científica força notables.
14. Un plat (català)
Eriçons de mar
Essent a Girona, tinc especial predilecció pels nummulits
2. Quin és el seu jaciment predilecte dels ubicats a Catalunya?
El d’Incarcal, a Crespià, Pla de l’Estany.
3. I de la resta del món?
Trobo molt interessants els dels camps de petjades de dinosaures de la Rioja i com a centre recreatiu, el parc de Dinópolis a Teruel.
4. Sobre Parc Juràssic: la novel·la o la pel·lícula?
Encara que els dinosaures eren cretacis i no juràssics, sempre millor la novel·la, que deixa més recorregut a la imaginació.
5. Un llibre sobre paleontologia.
En realitat és una novel·la, “Tyrannosaur Canyon” de Douglas Preston, en la qual els darrers descobriments de la paleontologia es combinen amb una història d’acció força interessant.
6. Que opina dels documentals de d’espècies extingides que emeten per televisió?
Que ofereixen al gran públic el que els paleontòlegs pretenen recrear, és a dir, l’ambient on vivien les espècies de les quals se n’han trobat les restes. Estan molt bé.
7. Sobre la causa de les extincions massives: meteorit sideral o causes endogenes?
Sembla estar bastant clar que els dinosaures –i moltes altres espècies- van desaparèixer per l’impacte d’un meteorit contra la Terra, en el que avui en dia és la zona del Yucatán.
8. Prefereix veure els dinosaures en dibuixos animats (L’edat de gel) o en efectes especials (Juràssic Parc)?
Ambdós tenen el seu públic i fan una funció similar de divulgació.
9. Diplodocus o tiranosaure?
Posem-hi un vegetarià: el diplodocus.
10. Una web o un blog de geologia / paleontologia
Una de molt didàctica anomenada Earth Learning Idea, que podeu visitar a http://www.earthlearningidea.com/
11. El seu geòleg / paleontòleg preferit?
Jaume Almera
12. Un paisatge (català)
Montserrat
13. Un llibre (català)
Voldria destacar “El Pont dels Jueus”, de Martí Gironell, per un doble motiu: per una banda té una ambientació històrica fantàstica, però per una altra té algunes errades de base científica força notables.
14. Un plat (català)
Eriçons de mar
dimecres, 27 de gener del 2010
Programa del cicle de xerrades "Petjades del passat"
Si voleu descarregar el programa en pdf, cliqueu en el següent enllaç:
divendres, 15 de gener del 2010
Cicle de xerrades "Petjades del passat" - hivern 2010
CICLE D’ACTIVITATS DE L’ATENEU JUVENIL, CULTURAL I NATURALISTA DE GIRONA: “EL PENSAMENT CATALÀ REBROTA SEMPRE” (III)
Hivern 2010: “Petjades del passat”
Lloc: Casa de Cultura de Girona. Plaça de l’Hospital, 6. 17001 Girona
Horari: 20 h
Introducció
Sigui en el camp que sigui, el passat és fascinador, i en el camp de la Història Natural també. Poder imaginar com eren el paisatge, la fauna i la flora de l’indret on habitem és un exercici apassionant. Vivim en un món en lenta però constant transformació: els continents es desplacen, les espècies evolucionen i s’adapten o s’extingeixen, i el que avui coneixem com a Homo sapiens va colonitzar el planeta en un temps rècord a escala geològica. El registre fòssil ens mostra que, en diferents èpoques geològiques, en el territori que avui és el nostre país hi han viscut animals tan llegendaris i sorprenents com dinosaures, tapirs rinoceronts, felins amb dents de sabre, elefants i hipopòtams, prova irrefutable que res és immutable i que el present poca cosa té a veure amb el passat. Des de l’Ateneu hem preparat aquest cicle de conferències amb alguns dels més prestigiosos paleontòlegs de Catalunya per conèixer la flora i fauna d’aquest passat remot a través dels fòssils trobats, que esdevenen autèntiques petjades del passat.
Calendari d’activitats
Dimecres 17 de febrer
“Els fòssils, testimonis del passat”, a càrrec del Dr. David Brusi i Belmonte, Professor de Geodinàmica Externa de la Universitat de Girona
Divendres 19 de febrer
"Els dinosaures cretacis dels Pirineus”, a càrrec del Dr. Bernat Vila i Ginestí, Investigador de l’Institut Català de Paleontologia
Dijous 25 de febrer
“Els principals jaciments de vertebrats fòssils de Catalunya: la seva significació científica i patrimonial”, a càrrec del Dr. Jordi Galindo i Torres, Gestor de Dipòsits Paleontològics i Jaciments de l’Institut Català de Paleontologia
Dimecres 3 de març
“El jaciment pliocè del Camp dels Ninots (Caldes de Malavella, la Selva)”, a càrrec del Dr. Bruno Gómez de Soler i Dr. Gerard Campeny i Vall-llosera, Investigadors de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) i Codirectors del projecte del Camp dels Ninots.
Divendres 12 de març
“El jaciment plio-quaternari d’Incarcal (Crespià, Pla de l’Estany)”, a càrrec del Dr. Julià Maroto i Genover, Professor de Prehistòria de la Universitat de Girona
Hivern 2010: “Petjades del passat”
Lloc: Casa de Cultura de Girona. Plaça de l’Hospital, 6. 17001 Girona
Horari: 20 h
Introducció
Sigui en el camp que sigui, el passat és fascinador, i en el camp de la Història Natural també. Poder imaginar com eren el paisatge, la fauna i la flora de l’indret on habitem és un exercici apassionant. Vivim en un món en lenta però constant transformació: els continents es desplacen, les espècies evolucionen i s’adapten o s’extingeixen, i el que avui coneixem com a Homo sapiens va colonitzar el planeta en un temps rècord a escala geològica. El registre fòssil ens mostra que, en diferents èpoques geològiques, en el territori que avui és el nostre país hi han viscut animals tan llegendaris i sorprenents com dinosaures, tapirs rinoceronts, felins amb dents de sabre, elefants i hipopòtams, prova irrefutable que res és immutable i que el present poca cosa té a veure amb el passat. Des de l’Ateneu hem preparat aquest cicle de conferències amb alguns dels més prestigiosos paleontòlegs de Catalunya per conèixer la flora i fauna d’aquest passat remot a través dels fòssils trobats, que esdevenen autèntiques petjades del passat.
Calendari d’activitats
Dimecres 17 de febrer
“Els fòssils, testimonis del passat”, a càrrec del Dr. David Brusi i Belmonte, Professor de Geodinàmica Externa de la Universitat de Girona
Divendres 19 de febrer
"Els dinosaures cretacis dels Pirineus”, a càrrec del Dr. Bernat Vila i Ginestí, Investigador de l’Institut Català de Paleontologia
Dijous 25 de febrer
“Els principals jaciments de vertebrats fòssils de Catalunya: la seva significació científica i patrimonial”, a càrrec del Dr. Jordi Galindo i Torres, Gestor de Dipòsits Paleontològics i Jaciments de l’Institut Català de Paleontologia
Dimecres 3 de març
“El jaciment pliocè del Camp dels Ninots (Caldes de Malavella, la Selva)”, a càrrec del Dr. Bruno Gómez de Soler i Dr. Gerard Campeny i Vall-llosera, Investigadors de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) i Codirectors del projecte del Camp dels Ninots.
Divendres 12 de març
“El jaciment plio-quaternari d’Incarcal (Crespià, Pla de l’Estany)”, a càrrec del Dr. Julià Maroto i Genover, Professor de Prehistòria de la Universitat de Girona
Foto del jaciment d'Incarcal, cortesia del Dr. Julià Maroto
divendres, 8 de gener del 2010
Entrevista a Francesc Canosa el dia de la presentació del llibre "República TV" a Girona
Aquesta és l'entrevista que Gemma Busquets (El Punt) va fer a Francesc Canosa just abans de la presentació del seu interessant llibre "República TV" a Girona, el 18 de desembre passat. La podeu llegir al Punt de divendres, 8 de gener de 2010:
http://www.elpunt.cat/noticia/article/-/-/121919.html
http://www.elpunt.cat/noticia/article/-/-/121919.html
«L'audiovisual és existir com a país»
Foto: LLUÍS SERRAT
Francesc Canosa és professor de la Facultat de Comunicació Blanquerna de la Universitat Ramon Llull, és editor de l'editorial Trípodos. Ha publicat el llibre República TV , en què explica l'intent del president Macià de crear una indústria audiovisual catalana, un Hollywood català, als anys trenta.
A República TV, Francesc Canosa novel·la uns fets inèdits: el somni televisiu de la República i que és també una metàfora del país, ja que significa existir com a país, tenir identitat. Canosa destaca com la Catalunya dels anys trenta va ser pionera a fer proves per posar en marxa una indústria semblant a la dels nord-americans. La paradoxa, diu, és que Catalunya, que volia veure i ser vista, queda condemnada a la invisibilitat fins als vuitanta amb la creació de TV3
Quin és aquest somni televisiu de la República?
–«Als anys trenta, Catalunya, des de tots els punts de vista es reconeix, es fa gran, aspira a tot. Quan avui es parla que vivim l'era de la fragmentació de l'audiovisual, s'ha de recordar que el món als anys vint i trenta ja és audiovisual: hi ha ràdio, cinema, televisió. Si no audiovisualitzes la teva realitat, no existeixes. Si no et veuen, no existeixes, i per això la televisió és la metàfora del país als anys trenta, quan Catalunya és un país avançat que vol veure i que el vegin.»
–Comparant-ho amb l'actualitat, podríem considerar la televisió als anys trenta com internet fa deu anys?
–«Correcte. Hi havia el cinema, la ràdio i el que havia de venir és la televisió. Quan neix la ràdio a Catalunya, el 1924, amb Ràdio Barcelona, de seguida veuen que el pas següent és la televisió. Com està recollit en el llibre, a la Catalunya dels anys trenta s'està socialitzant la idea de com ens canviarà la vida amb la televisió. Era el pas següent, que queda truncat no només per la guerra –la guerra és el tret final– sinó sobretot pels fets d'octubre; realment són el primer truncament del somni televisiu.»
–En el llibre relata com Macià i tots els prohoms de la República van ser uns visionaris.
–«Sempre s'ha dit que el president Macià és el primer president de la imatge, i en el llibre explico una cosa que és poc coneguda: Carner Ribalta, que era la mà dreta de Macià, es queda als Estats Units i treballa per la Paramount. Quan es proclama la República, el president Macià el crida amb la idea de desenvolupar tota una indústria cinematogràfica. En aquest moment és quan Carner Ribalta literalment intenta crear un Hollywood català. Fent vincles amb avui en dia, a Barcelona hi ha Catalunya Films Comissions. Però la idea ja hi era als anys trenta: tenim Pirineus, tenim Costa Brava... Fem com els americans, Catalunya pot ser plató. Des d'un punt de vista polític es té clar, però el problema és que la República és un autèntic dragon khan. El que vull explicar és l'intent de posar en marxa una indústria audiovisual catalana, i de fet el 1934 es crea la societat televisiva en la qual ha de participar la Generalitat, però, és clar, en el seu dia a dia, la República està lidiant amb moltes coses. Qui es va adonar del poder real de la televisió va ser l'Alemanya nazi de Hitler, que fa les primeres emissions de televisió el 1935 i el Berlín de l'època estava cablejat. En aquest moment és quan neixen els dos models que hi ha ara: el privat i el públic. L'Alemanya nazi, Anglaterra i França aposten per un model públic, i els nord-americans aposten pel privat. I a Catalunya, l'embrió, que és Ràdio Barcelona, després RAC, és privat.»
–Si tan pioners vam ser als anys trenta, hi ha un retard molt important; la tele acaba de fer 50 anys.
–«La Segona Guerra Mundial atura el desenvolupament televisiu excepte els Estats Units perquè no hi va caure cap bomba. I al règim franquista no li va interessar la televisió fins que Fraga, com a ministre d'Informació i Turisme als anys seixanta, se n'adona. Però ja el 1948, Philips fa aquí les primeres demostracions perquè considera que el millor lloc per desenvolupar la tele a Espanya és Catalunya.»
–Els fets que relata es poden traslladar fàcilment a l'actualitat.
–«És com ara. Els catalans s'adonen que aquí s'hi juguen les garrofes. L'audiovisual serà existir o no existir com a país; significa identitat. En l'Estatut de Núria ja es preveia, però va ser retallat del 1932 quan el van estar negociant a les Corts; els espanyols ja se n'adonen i hi posen entrebancs.»
–No és un llibre per a estudiosos. Es llegeix com una novel·la.
–«No és un llibre sobre la televisió, és un llibre sobre la història del país. I no es pot explicar el projecte televisiu sense una societat que té ganes de veure molt mes enllà. És com un tràveling. I està fet des d'un punt de vista novel·lat encara que tothom sap el final de la historia, perquè el que importa és el tràveling, la panoràmica; descobrir aquest país que després ha quedat absolutament invisible. I és aquesta la paradoxa cruel i mortífera: per a un país que tenia ganes de veure-ho tot i veure molt més enllà, l'autèntica injecció letal és que queda condemnat a la invisibilitat. I que aquests fets quedin inèdits.»
–Fins als anys vuitanta no torna la visibilitat de país.
–«La gran tornada és TV3. Però cal vindicar que als anys trenta Catalunya té un ecosistema comunicatiu propi. El problema que té Catalunya és que no s'ha sabut explicar, i no ens hem explicat perquè el país va desaparèixer durant més de quaranta anys. Però ara està surant.»
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
