Programa del cicle de xerrades "Petjades del passat"

   

Si voleu descarregar el programa en pdf, cliqueu en el següent enllaç:

http://www.ateneunaturalista.org/Documents/Activitats_Cultura_Ateneu_Hivern_2010.pdf

Cicle de xerrades "Petjades del passat" - hivern 2010

CICLE D’ACTIVITATS DE L’ATENEU JUVENIL, CULTURAL I NATURALISTA DE GIRONA: “EL PENSAMENT CATALÀ REBROTA SEMPRE” (III)

Hivern 2010: “Petjades del passat”

Lloc: Casa de Cultura de Girona. Plaça de l’Hospital, 6. 17001 Girona
Horari: 20 h

Introducció

Sigui en el camp que sigui, el passat és fascinador, i en el camp de la Història Natural també. Poder imaginar com eren el paisatge, la fauna i la flora de l’indret on habitem és un exercici apassionant. Vivim en un món en lenta però constant transformació: els continents es desplacen, les espècies evolucionen i s’adapten o s’extingeixen, i el que avui coneixem com a Homo sapiens va colonitzar el planeta en un temps rècord a escala geològica. El registre fòssil ens mostra que, en diferents èpoques geològiques, en el territori que avui és el nostre país hi han viscut animals tan llegendaris i sorprenents com dinosaures, tapirs rinoceronts, felins amb dents de sabre, elefants i hipopòtams, prova irrefutable que res és immutable i que el present poca cosa té a veure amb el passat. Des de l’Ateneu hem preparat aquest cicle de conferències amb alguns dels més prestigiosos paleontòlegs de Catalunya per conèixer la flora i fauna d’aquest passat remot a través dels fòssils trobats, que esdevenen autèntiques petjades del passat.

Calendari d’activitats

Dimecres 17 de febrer

“Els fòssils, testimonis del passat”, a càrrec del Dr. David Brusi i Belmonte, Professor de Geodinàmica Externa de la Universitat de Girona

Divendres 19 de febrer

"Els dinosaures cretacis dels Pirineus”, a càrrec del Dr. Bernat Vila i Ginestí, Investigador de l’Institut Català de Paleontologia

Dijous 25 de febrer

“Els principals jaciments de vertebrats fòssils de Catalunya: la seva significació científica i patrimonial”, a càrrec del Dr. Jordi Galindo i Torres, Gestor de Dipòsits Paleontològics i Jaciments de l’Institut Català de Paleontologia

Dimecres 3 de març

“El jaciment pliocè del Camp dels Ninots (Caldes de Malavella, la Selva)”, a càrrec del Dr. Bruno Gómez de Soler i Dr. Gerard Campeny i Vall-llosera, Investigadors de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) i Codirectors del projecte del Camp dels Ninots.

Divendres 12 de març

“El jaciment plio-quaternari d’Incarcal (Crespià, Pla de l’Estany)”, a càrrec del Dr. Julià Maroto i Genover, Professor de Prehistòria de la Universitat de Girona

Foto del jaciment d'Incarcal, cortesia del Dr. Julià Maroto

Entrevista a Francesc Canosa el dia de la presentació del llibre "República TV" a Girona

Aquesta és l'entrevista que Gemma Busquets (El Punt) va fer a Francesc Canosa just abans de la presentació del seu interessant llibre "República TV" a Girona, el 18 de desembre passat. La podeu llegir al Punt de divendres, 8 de gener de 2010:

http://www.elpunt.cat/noticia/article/-/-/121919.html 

«L'audiovisual és existir com a país» 

08/01/10 02:00 - email protegit

Foto: LLUÍS SERRAT

Francesc Canosa és professor de la Facultat de Comunicació Blanquerna de la Universitat Ramon Llull, és editor de l'editorial Trípodos. Ha publicat el llibre República TV , en què explica l'intent del president Macià de crear una indústria audiovisual catalana, un Hollywood català, als anys trenta.

A República TV, Francesc Canosa novel·la uns fets inèdits: el somni televisiu de la República i que és també una metàfora del país, ja que significa existir com a país, tenir identitat. Canosa destaca com la Catalunya dels anys trenta va ser pionera a fer proves per posar en marxa una indústria semblant a la dels nord-americans. La paradoxa, diu, és que Catalunya, que volia veure i ser vista, queda condemnada a la invisibilitat fins als vuitanta amb la creació de TV3

Quin és aquest somni televisiu de la República?

–«Als anys trenta, Catalunya, des de tots els punts de vista es reconeix, es fa gran, aspira a tot. Quan avui es parla que vivim l'era de la fragmentació de l'audiovisual, s'ha de recordar que el món als anys vint i trenta ja és audiovisual: hi ha ràdio, cinema, televisió. Si no audiovisualitzes la teva realitat, no existeixes. Si no et veuen, no existeixes, i per això la televisió és la metàfora del país als anys trenta, quan Catalunya és un país avançat que vol veure i que el vegin.»

–Comparant-ho amb l'actualitat, podríem considerar la televisió als anys trenta com internet fa deu anys?

–«Correcte. Hi havia el cinema, la ràdio i el que havia de venir és la televisió. Quan neix la ràdio a Catalunya, el 1924, amb Ràdio Barcelona, de seguida veuen que el pas següent és la televisió. Com està recollit en el llibre, a la Catalunya dels anys trenta s'està socialitzant la idea de com ens canviarà la vida amb la televisió. Era el pas següent, que queda truncat no només per la guerra –la guerra és el tret final– sinó sobretot pels fets d'octubre; realment són el primer truncament del somni televisiu.»

–En el llibre relata com Macià i tots els prohoms de la República van ser uns visionaris.

–«Sempre s'ha dit que el president Macià és el primer president de la imatge, i en el llibre explico una cosa que és poc coneguda: Carner Ribalta, que era la mà dreta de Macià, es queda als Estats Units i treballa per la Paramount. Quan es proclama la República, el president Macià el crida amb la idea de desenvolupar tota una indústria cinematogràfica. En aquest moment és quan Carner Ribalta literalment intenta crear un Hollywood català. Fent vincles amb avui en dia, a Barcelona hi ha Catalunya Films Comissions. Però la idea ja hi era als anys trenta: tenim Pirineus, tenim Costa Brava... Fem com els americans, Catalunya pot ser plató. Des d'un punt de vista polític es té clar, però el problema és que la República és un autèntic dragon khan. El que vull explicar és l'intent de posar en marxa una indústria audiovisual catalana, i de fet el 1934 es crea la societat televisiva en la qual ha de participar la Generalitat, però, és clar, en el seu dia a dia, la República està lidiant amb moltes coses. Qui es va adonar del poder real de la televisió va ser l'Alemanya nazi de Hitler, que fa les primeres emissions de televisió el 1935 i el Berlín de l'època estava cablejat. En aquest moment és quan neixen els dos models que hi ha ara: el privat i el públic. L'Alemanya nazi, Anglaterra i França aposten per un model públic, i els nord-americans aposten pel privat. I a Catalunya, l'embrió, que és Ràdio Barcelona, després RAC, és privat.»

–Si tan pioners vam ser als anys trenta, hi ha un retard molt important; la tele acaba de fer 50 anys.

–«La Segona Guerra Mundial atura el desenvolupament televisiu excepte els Estats Units perquè no hi va caure cap bomba. I al règim franquista no li va interessar la televisió fins que Fraga, com a ministre d'Informació i Turisme als anys seixanta, se n'adona. Però ja el 1948, Philips fa aquí les primeres demostracions perquè considera que el millor lloc per desenvolupar la tele a Espanya és Catalunya.»

–Els fets que relata es poden traslladar fàcilment a l'actualitat.

–«És com ara. Els catalans s'adonen que aquí s'hi juguen les garrofes. L'audiovisual serà existir o no existir com a país; significa identitat. En l'Estatut de Núria ja es preveia, però va ser retallat del 1932 quan el van estar negociant a les Corts; els espanyols ja se n'adonen i hi posen entrebancs.»

–No és un llibre per a estudiosos. Es llegeix com una novel·la.

–«No és un llibre sobre la televisió, és un llibre sobre la història del país. I no es pot explicar el projecte televisiu sense una societat que té ganes de veure molt mes enllà. És com un tràveling. I està fet des d'un punt de vista novel·lat encara que tothom sap el final de la historia, perquè el que importa és el tràveling, la panoràmica; descobrir aquest país que després ha quedat absolutament invisible. I és aquesta la paradoxa cruel i mortífera: per a un país que tenia ganes de veure-ho tot i veure molt més enllà, l'autèntica injecció letal és que queda condemnat a la invisibilitat. I que aquests fets quedin inèdits.»

–Fins als anys vuitanta no torna la visibilitat de país.

–«La gran tornada és TV3. Però cal vindicar que als anys trenta Catalunya té un ecosistema comunicatiu propi. El problema que té Catalunya és que no s'ha sabut explicar, i no ens hem explicat perquè el país va desaparèixer durant més de quaranta anys. Però ara està surant.»

Francesc Canosa, entrevistat al Diari de Girona d'avui

Llegiu l'entrevista a http://www.diaridegirona.cat/ultima-dia/2009/12/18/historia-catalunya-coitus-interruptus-sempre-perseguint-somni/376520.html i recordeu que aquest vespre a les 20 h presenta el llibre "República TV" a la Casa de Cultura de Girona, amb la col·laboració de Xavier Carmaniu i tot plegat organitzat per l'Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista de Girona.

No hi falteu!

Presentació del llibre de Francesc Canosa, divendres 18 de desembre de 2009

El proper divendres dia 18 de desembre de 2009, a les 20 h, Francesc Canosa presentarà a Girona el seu llibre "República TV. La Catalunya de la primera televisió", en un acte organitzat per l'Ateneu Juvenil, Cultura i Naturalista de Girona i que compta amb el suport de la Casa de Cultura de Girona i de l'editorial Dux Elm. El llibre serà presentat pel periodista i historiador gironí Xavier Carmaniu. Us hi esperem!

Lloc: Casa de Cultura de Girona, Plaça Hospital 6. 17001 Girona.
Data: 18 de desembre de 2009, 20 h.

El Qüestionari de l'Ateneu - Bernardo Souvirón Guijo

Català

L’Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista de Girona vol deixar constància que les respostes que es transcriuen són una síntesi el més respectuosa possible de les contestes al qüestionari que va donar Bernardo Souvirón en cloure la seva inoblidable conferència a l’Aula Magna de la Casa de Cultura de Girona el divendres 27 de novembre de 2009.

1. El gran dilema de les restes: restauració sí, restauració no?

Restauració no, llevat d’intervencions puntuals per anastilosi.

2. Quin és el seu jaciment predilecte dels ubicats a Espanya?

En dic dos: Clunia Sulpicia prop d’Aranda de Duero i Baelo Claudia a Cadis.

3. I dels ubicats a la Mediterrània?

Ugarit a Síria, bressol del comerç i l’escriptura.

4. Un llibre clàssic (grec o llatí)

En citaré tres: Il·líada i Odissea d'Homer i De rerum natura de Lucreci, a ser possible en la traducció al castellà d’Agustín García Calvo.

5. Un llibre sobre arqueologia.

Déus, tombes i savis de C.W. Ceram.

6. Una novel·la històrica de l’Antiguitat.

Em sembla que és un terreny en que ara mateix hi ha molts oportunistes provant fortuna, però citaré tres novel·les: Jo Claudi de Robert Graves, El primer hombre de Roma de Colleen McCullough i Aníbal de Gisbert Haefs.

7. Que li ha semblat la pel·lícula Àgora?

M’ha agradat. És preciosa i molt respectuosa amb el poc que sabem de Hipàtia.

8. Egipte o Mesopotàmia?

Mesopotàmia.

9. Homer o Virgili?

Homer.

10. Un blog d’arqueologia.

Sincerament no sabria dir-te’n cap.

11. El seu arqueòleg preferit?

Heinrich Schliemann.

12. Un paisatge

El mar Egeu.

 13. Un llibre

Cien años de soledad de Gabriel García Márquez.

14. Un plat

El cocido, o algun altre que porti cigrons.

Finalment, qui vulgui veure les fotos de la visita que vam fer l'endemà als jaciments d'Ullastret i Empúries, pot visitar aquesta galeria.

Castellà

El Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista de Girona quiere dejar constancia que las respuestas que se transcriben son una síntesis lo más respetuosa posible de las respuestas al cuestionario que Bernardo Souvirón dio al terminar  su inolvidable conferencia en la Aula Magna de la Casa de Cultura de Girona el viernes 27 de noviembre de 2009.

1. El gran dilema de los restos: restauración sí, restauración no?

Restauración no, excepto intervenciones puntuales para anastilosis.

2. Cual es su yacimiento predilecto de los ubicados en España?

Nombro dos: Clunia Sulpicia cerca de Aranda de Duero y Baelo Claudia en Cádiz.

3. Y de los ubicados en el Mediterráneo?

Ugarit en Síria, cuna del comercio y la escritura.

4. Un libro clásico (griego o latín)

Citaré tres: Ilíada y Odissea de Homero y De rerum natura de Lucrecio, a ser posible en la traducción al castellano de Agustín García Calvo.

5. Un libro sobre arqueología.

Dioses, tumbas y sabios de C.W. Ceram.

6. Una novela histórica de la Antigüedad

Me parece que es un terreno en que ahora mismo hay muchos oportunistas probando fortuna, pero citaré tres novelas: Yo Claudio de Robert Graves, El primer hombre de Roma de Colleen McCullough y Aníbal de Gisbert Haefs.

7. Que le ha parecido la película Ágora?

Me ha gustado. Es preciosa y muy respetuosa con lo poco que sabemos de Hipatia.

8. Egipto o Mesopotamia?

Mesopotamia.

9. Homero o Virgilio?

Homero.

10. Un blog de arqueología.

Sinceramente no sabría decirte ninguno.

11. Su arqueólogo preferido?

Heinrich Schliemann.

12. Un paisaje

El mar Egeo.

 13. Un libro

Cien años de soledad de Gabriel García Márquez.

14. Un plato

El cocido, o algún otro que tenga garbanzos.

Finalmente, quien quiera ver las fotos de la visita que al día siguiente hicimos a los yacimientos de Ullastret y Empúries, puede visitar esta galería

Visita a Ullastret i Empúries amb el professor Bernardo Souvirón

L'endemà de la seva extraordinària conferència a la Casa de Cultura de Girona, que tancava el cicle "L'Antiguitat i la cultura d'avui", vam portar al professor Souvirón i a la seva esposa a visitar els jaciments d'Ullastret i d'Empúries.

Podeu veure les fotos d'aquestes visites a:


http://www.flickr.com/photos/lluissala/sets/72157622783765111/