divendres, 18 de desembre de 2009

Francesc Canosa, entrevistat al Diari de Girona d'avui

Llegiu l'entrevista a http://www.diaridegirona.cat/ultima-dia/2009/12/18/historia-catalunya-coitus-interruptus-sempre-perseguint-somni/376520.html i recordeu que aquest vespre a les 20 h presenta el llibre "República TV" a la Casa de Cultura de Girona, amb la col·laboració de Xavier Carmaniu i tot plegat organitzat per l'Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista de Girona.

No hi falteu!

diumenge, 13 de desembre de 2009

Presentació del llibre de Francesc Canosa, divendres 18 de desembre de 2009

El proper divendres dia 18 de desembre de 2009, a les 20 h, Francesc Canosa presentarà a Girona el seu llibre "República TV. La Catalunya de la primera televisió", en un acte organitzat per l'Ateneu Juvenil, Cultura i Naturalista de Girona i que compta amb el suport de la Casa de Cultura de Girona i de l'editorial Dux Elm. El llibre serà presentat pel periodista i historiador gironí Xavier Carmaniu. Us hi esperem!

Lloc: Casa de Cultura de Girona, Plaça Hospital 6. 17001 Girona.
Data: 18 de desembre de 2009, 20 h.


dimecres, 2 de desembre de 2009

El Qüestionari de l'Ateneu - Bernardo Souvirón Guijo

Català

L’Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista de Girona vol deixar constància que les respostes que es transcriuen són una síntesi el més respectuosa possible de les contestes al qüestionari que va donar Bernardo Souvirón en cloure la seva inoblidable conferència a l’Aula Magna de la Casa de Cultura de Girona el divendres 27 de novembre de 2009.

1. El gran dilema de les restes: restauració sí, restauració no?
Restauració no, llevat d’intervencions puntuals per anastilosi.

2. Quin és el seu jaciment predilecte dels ubicats a Espanya?
En dic dos: Clunia Sulpicia prop d’Aranda de Duero i Baelo Claudia a Cadis.

3. I dels ubicats a la Mediterrània?
Ugarit a Síria, bressol del comerç i l’escriptura.

4. Un llibre clàssic (grec o llatí)
En citaré tres: Il·líada i Odissea d'Homer i De rerum natura de Lucreci, a ser possible en la traducció al castellà d’Agustín García Calvo.

5. Un llibre sobre arqueologia.
Déus, tombes i savis de C.W. Ceram.

6. Una novel·la històrica de l’Antiguitat.
Em sembla que és un terreny en que ara mateix hi ha molts oportunistes provant fortuna, però citaré tres novel·les: Jo Claudi de Robert Graves, El primer hombre de Roma de Colleen McCullough i Aníbal de Gisbert Haefs.

7. Que li ha semblat la pel·lícula Àgora?
M’ha agradat. És preciosa i molt respectuosa amb el poc que sabem de Hipàtia.

8. Egipte o Mesopotàmia?
Mesopotàmia.

9. Homer o Virgili?
Homer.

10. Un blog d’arqueologia.
Sincerament no sabria dir-te’n cap.

11. El seu arqueòleg preferit?
Heinrich Schliemann.

12. Un paisatge
El mar Egeu.

 13. Un llibre
Cien años de soledad de Gabriel García Márquez.

14. Un plat
El cocido, o algun altre que porti cigrons.

Finalment, qui vulgui veure les fotos de la visita que vam fer l'endemà als jaciments d'Ullastret i Empúries, pot visitar aquesta galeria.


Castellà


El Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista de Girona quiere dejar constancia que las respuestas que se transcriben son una síntesis lo más respetuosa posible de las respuestas al cuestionario que Bernardo Souvirón dio al terminar  su inolvidable conferencia en la Aula Magna de la Casa de Cultura de Girona el viernes 27 de noviembre de 2009.

1. El gran dilema de los restos: restauración sí, restauración no?
Restauración no, excepto intervenciones puntuales para anastilosis.

2. Cual es su yacimiento predilecto de los ubicados en España?
Nombro dos: Clunia Sulpicia cerca de Aranda de Duero y Baelo Claudia en Cádiz.

3. Y de los ubicados en el Mediterráneo?
Ugarit en Síria, cuna del comercio y la escritura.

4. Un libro clásico (griego o latín)
Citaré tres: Ilíada y Odissea de Homero y De rerum natura de Lucrecio, a ser posible en la traducción al castellano de Agustín García Calvo.

5. Un libro sobre arqueología.
Dioses, tumbas y sabios de C.W. Ceram.

6. Una novela histórica de la Antigüedad
Me parece que es un terreno en que ahora mismo hay muchos oportunistas probando fortuna, pero citaré tres novelas: Yo Claudio de Robert Graves, El primer hombre de Roma de Colleen McCullough y Aníbal de Gisbert Haefs.

7. Que le ha parecido la película Ágora?
Me ha gustado. Es preciosa y muy respetuosa con lo poco que sabemos de Hipatia.

8. Egipto o Mesopotamia?
Mesopotamia.

9. Homero o Virgilio?
Homero.

10. Un blog de arqueología.
Sinceramente no sabría decirte ninguno.

11. Su arqueólogo preferido?
Heinrich Schliemann.

12. Un paisaje
El mar Egeo.

 13. Un libro
Cien años de soledad de Gabriel García Márquez.

14. Un plato
El cocido, o algún otro que tenga garbanzos.

Finalmente, quien quiera ver las fotos de la visita que al día siguiente hicimos a los yacimientos de Ullastret y Empúries, puede visitar esta galería

dissabte, 28 de novembre de 2009

Visita a Ullastret i Empúries amb el professor Bernardo Souvirón

L'endemà de la seva extraordinària conferència a la Casa de Cultura de Girona, que tancava el cicle "L'Antiguitat i la cultura d'avui", vam portar al professor Souvirón i a la seva esposa a visitar els jaciments d'Ullastret i d'Empúries.

Podeu veure les fotos d'aquestes visites a:


http://www.flickr.com/photos/lluissala/sets/72157622783765111/

divendres, 27 de novembre de 2009

El Qüestionari de l'Ateneu - Lluís Sala i Genoher

1. El gran dilema de les restes: restauració sí, restauració no?
A favor de la restauració, si permet fer-se una idea de l’original.

2. Quin és el seu jaciment predilecte dels ubicats a Catalunya?
Ullastret.

3. I dels ubicats a la Mediterrània?
Micenes.

4. Un llibre clàssic (grec o llatí)
Ilíada, punt d’inici de la cultura occidental.

5. Un llibre sobre arqueologia.
No soc arqueòleg professional, no en tinc cap de capçalera.

6. Una novel·la històrica de l’Antiguitat.
El ejército perdido, de Valerio Massimo Manfredi.

7. Que li ha semblat la pel·lícula Àgora?
És interessant perquè transmet molt bé la imatge d’un moment concret del temps antic i les barbaritats dels fonamentalismes.

8. Egipte o Mesopotàmia?
Egipte, tot i que Mesopotàmia és molt interessant.

9. Homer o Virgili?
Homer

10. Un blog d’arqueologia.
Els dies de Dèdal, de Sebastià Giralt.

11. El seu arqueòleg preferit?
Heinrich Schliemann.

12. Un paisatge (català)
La vista sobre l’Empordà que hi ha des de Santa Magdalena de Maià.

13. Un llibre (català)
Incerta glòria, de Joan Sales.

14. Un plat (català)
Arròs a la cassola.

dijous, 26 de novembre de 2009

Fotos del reportatge fotogràfic del viatge a Atenes i Peloponès

Per aquells que no vau poder assistir a la projecció de les fotografies del viatge a Atenes i Peloponès dins del cicle de xerrades "L'Antiguitat i la cultura d'avui", si ho desitgeu les podeu veure a:


http://www.flickr.com/photos/lluissala/sets/72157622769352533/

divendres, 20 de novembre de 2009

El Qüestionari de l'Ateneu - Jordi Vivo i Llorca

1. El gran dilema de les restes: restauració sí, restauració no?
Depèn del cas i de les circumstàncies i sempre que se sigui rigorós amb el tractament de les restes.

2. Quin és el seu jaciment predilecte dels ubicats a Catalunya?
Ullastret.

3. I dels ubicats a la Mediterrània?
Herculà.

4. Un llibre clàssic (grec o llatí)
Odissea.

5. Un llibre sobre arqueologia.
Storie dalla terra, d'Andrea Carandini

6. Una novel·la històrica de l’Antiguitat.
Bizancio, de Steven Lawhead.

7. Que li ha semblat la pel·lícula Àgora?
No l’he vista.

8. Egipte o Mesopotàmia?
Mesopotàmia.

9. Homer o Virgili?
Homer, malgrat que Virgili està molt bé.

10. Un blog d’arqueologia.
No sabria dir-te.

11. El seu arqueòleg preferit?
Josep Maria Nolla que és tot un referent.

12. Un paisatge (català)
La vall de Ribes.

13. Un llibre (català)
Solitud, de Víctor Català.

14. Un plat (català)
L’esqueixada.

dimecres, 18 de novembre de 2009

Fotos Excursió a L'Esquerda, Roda de Ter, 7 de novembre de 2009

En el següent link podreu veure fotos de l'excursió que vam fer a l'Esquerda, Roda de Ter, el propassat dia 7 de novembre.

Agrair la companyia que ens van fer la Núria Sellarès i la Laia Jiménez, del CERM, encara que el seu tros d'excursió quedés postposat per a la primavera.

http://www.flickr.com/photos/lluissala/sets/72157622667143309/

dijous, 12 de novembre de 2009

El Qüestionari de l'Ateneu – Dr. Josep Maria Nolla i Brufau

1. El gran dilema de les restes: restauració sí, restauració no?
Depèn de la situació de les restes. Prefereixo parlar de consolidació.

2. Quin és el seu jaciment predilecte dels ubicats a Catalunya?
Empúries.

3. I dels ubicats a la Mediterrània?
N’hi ha molts: Djémila–Cuicul, a Algèria, Ostia, Pompeia a Itàlia i Empúries a casa nostra.

4. Un llibre clàssic (grec o llatí).
Odissea.

5. Un llibre sobre arqueologia.
Els de Gordon Childe són molt recomanables.

6. Una novel·la històrica de l’Antiguitat.
Count Belisarius, de Robert Graves.

7. Que li ha semblat la pel·lícula Àgora?
No la he vista. No solo anar al cinema des de que permeten menjar a les sales, i veure les pel·lícules a casa tampoc m’agrada perquè veure cinema és un acte social.

8. Egipte o Mesopotàmia?
Mesopotàmia.

9. Homer o Virgili?
Tot i que per mi Odissea és el gran llibre del món clàssic, no sabria triar entre un i altre.

10. Un blog d’arqueologia.
Sens dubte una bona biblioteca.

11. El seu arqueòleg preferit?
Josep Barberà i Farràs.


12. Un paisatge (català)
Foixà, que per la seva delicadesa em sembla el millor paisatge, no de Catalunya sinó del món sencer.

13. Un llibre (català)
Les històries naturals, de Joan Perucho.

14. Un plat (català)
Faves a la catalana.

divendres, 6 de novembre de 2009

El Qüestionari de l'Ateneu - Dr. Pere Izquierdo i Tugas


1. El gran dilema de les restes: restauració sí, restauració no?
Restauració assenyada i, quan calgui per fer-ho comprensible, reconstrucció i tot, encara que la llei d’aquí ho prohibeix categòricament.

2. Quin és el seu jaciment predilecte dels ubicats a Catalunya?
Mai no podré oblidar les excavacions subaquàtiques a Cala Culip.

3. I dels ubicats a la Mediterrània?
Delos, on s’entén què era la Mediterrània clàssica.

4. Un llibre clàssic (grec o llatí)
L’ase d’or o la Metamorfosi, d'Apuleu. Hauria de ser de lectura obligatòria a l'ESO.

5. Un llibre sobre arqueologia.
Storie dalla terra, d'Andrea Carandini.

6. Una novel·la històrica de l’Antiguitat.
Les memòries d'Adrià de Margueritte Yourcenar.

7. Que li ha semblat la pel·lícula Àgora?
M’ha agradat, però com sovint passa amb les pel·lícules històriques, és una oportunitat que s’hauria d’haver aprofitat millor, aprofundint en els personatges i millorant l’assessorament. Per exemple, no pot ser que una estàtua del déu Serapis tingués els braços inclinats cap a avall en un angle impossible.

8. Egipte o Mesopotàmia?
Egipte em sembla que entronca més amb les nostres arrels culturals, tot i que Mesopotàmia és fascinant.

9. Homer o Virgili?
Virgili fou un gran poeta, però Homer és el pare de la nostra cultura.

10. Un blog d’arqueologia.
Terrae Antiquae.

11. El seu arqueòleg preferit?
Emili Gandia.

12. Un paisatge (català)
El Canigó.

13. Un llibre (català)
La crònica de Ramon Muntaner.

14. Un plat (català)
L'escalivada.

dimecres, 28 d’octubre de 2009

Presentació del llibre "República TV" de Francesc Canosa

Arran de la seva conferència a Girona aquesta passada primavera, Francesc Canosa s'ha avingut a fer la presentació a la nostra ciutat del seu nou llibre "República TV" a través de l'Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista. En aquest llibre Canosa explica els intents de crear una televisió pública catalana en l'època de la Segona República, intents que van quedar anorreats per la Guerra Civil i la posterior dictadura.

La presentació es farà el divendres 18 de desembre de 2009 a la Casa de Cultura de Girona, a les 20 h.

dimarts, 6 d’octubre de 2009

Excursió a L'Esquerda, Roda de Ter

El 7 de novembre farem una excursió a L'Esquerda, Roda de Ter, amb el següent programa, que inclourà un vessant cultural i un vessant naturalista:

- 9:30-10:00 Trobada al jaciment arqueològic de l'Esquerda (està ben indicat per arribar-hi) a Roda de Ter
- 10:00 Visita al jaciment arqueològic íber (unes 2 hores de visita)
- 12:00-12:30 Visita a un espai del riu Ter (guiatge per tècnics del Centre d'Estudis dels Rius Mediterranis, Manlleu)
- 14:00 Fi de la sortida

El preu de la visita guiada és de 3,5 €/persona.

Per a més informació: www.lesquerda.com

dimarts, 29 de setembre de 2009

Cicle de xerrades "L'Antiguitat i la cultura d’avui" - tardor 2009


CICLE D’ACTIVITATS DE L’ATENEU JUVENIL, CULTURAL I NATURALISTA DE GIRONA: “EL PENSAMENT CATALÀ REBROTA SEMPRE” - II


Tardor 2009: “L’Antiguitat i la cultura d’avui

Lloc: Casa de Cultura de Girona. Plaça de l’Hospital, 6. 17001 Girona
Horari: 20 h

Descarregueu el programa en pdf en el següent enllaç:

http://www.ateneunaturalista.org/Documents/Activitats_Cultura_Ateneu_tardor_2009.pdf

Introducció

Per al gran públic, el món antic és cada cop més llunyà, i no sols pels segles transcorreguts. Les noves tecnologies han facilitat de manera increïble la comunicació però també han banalitzat molts dels missatges que arriben al gran públic. No cal anar gaire enrera –tot just fins a la Catalunya republicana- per constatar que el món clàssic era encara un referent cultural per a les elits del país, que hi trobaven model i inspiració. Avui la modernor –progrés?- s’ha endut bona part d’uns elements que servien per entendre d’on veníem i que, per tant, ens podrien ajudar a decidir cap on hem d’anar. Des de l’Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista de Girona volem dur el passat remot al present, per divulgar-ne la seva importància i extreure’n lliçons.

Calendari d’activitats

Dijous 5 de novembre

“La cultura clàssica i la política cultural, del segle XX al segle XXI”, a càrrec de Pere Izquierdo i Tugas, historiador i ex-director del Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC)

Dimecres 11 de novembre

"Kerunta: Un viatge als orígens íbers de Girona”, a càrrec de Josep Maria Nolla, coordinador del Laboratori d’Arqueologia i Prehistòria de la Universitat de Girona

Dijous 19 de novembre

“De Focea a Empúries, una odissea a la Mediterrània occidental”, a càrrec de Jordi Vivo, Professor d'Arqueologia i Història Antiga de la Universitat de Girona

Dijous 26 de novembre

“Reportatge fotogràfic: Un viatge a Atenes i al Peloponès", a càrrec de Lluís Sala, Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista de Girona

Divendres 27 de novembre

“Hijos de Homero: Un viaje al alba de Occidente”, a càrrec de Bernardo Souvirón, escriptor, professor de llengües clàssiques i divulgador de la cultura hel·lènica.


dimarts, 30 de juny de 2009

La crònica al Xot, núm. 65

Aquesta primavera hem retornat l’activitat a la Comissió de Cultura amb un cicle de xerrades que s’ha emmarcat dins del 70è aniversari del final de la guerra civil espanyola. Posats a triar títols, en el seu moment vam fer una doble opció en quant a aquest tema: un primer encapçalament que servís tant per a aquest acte com per a aquells que la Comissió de Cultura pugui organitzar en el futur immediat, que no és altre que la coneguda frase de l’inefable i indescriptible Francesc Pujols: «El pensament català rebrota sempre», amb el qual volem explicitar que el denominador comú d’aquestes activitats serà el de la cultura catalana. La segona opció relacionada amb els títols va correspondre necessàriament al que calia donar a aquestes xerrades de la primavera de 2009, per a la qual cosa vam escollir una frase en forma de pregunta que convidava a la discussió civilitzada i a la reflexió: «1939, el 1714 del segle XX?».

El paràgraf introductori amb què en el seu moment vam divulgar les xerrades deia així:

«1939, una data que ha quedat gravada amb foc en la memòria del país. La guerra civil s’acaba amb la derrota del bàndol republicà i dóna pas als foscos i miserables anys de la postguerra. La moral és baixa i la repressió és dura, sobretot per als  doblement derrotats, els demòcrates que s’havien oposat a l’alçament feixista i que estimaven la cultura catalana. Així, molts catalans el 1939 no sols perden les institucions democràtiques, sinó que veuen com la seva cultura és prohibida, menystinguda, oblidada i sovint ridiculitzada per un règim hostil. El 1714, en ser derrotada per l’exèrcit de Felip V, Catalunya perd les seves institucions. Es podria considerar que el 1939, en ser derrotada per l’exèrcit franquista, Catalunya inicia el camí que la pot dur a perdre, d’aquí a poques dècades, la seva cultura?»

Dins d’aquest marc conceptual i amb el marc físic de la Casa de Cultura de Girona, entre primers de maig I mitjans de juny vam organitzar tres xerrades, que van córrer a càrrec d’Enric Vila, de Francesc Canosa i de Ponç Feliu Llansa, respectivament.

La xerrada de l’Enric Vila té una significació especial i és un gran motiu de satisfacció que des de l’Ateneu l’hàgim pogut portar a Girona. L’editor Ernest Folch va escriure fa poc a El Periódico les següents frases: «(…) he devorat, m’he cruspit literalment El nostre heroi Josep Pla, d’Enric Vila (A contra vent). En pocs dies me l’havia recomanat tanta gent que gairebé m’havia fet desconfiar, i he tingut la sensació que aquest és el llibre del moment de l’elit catalana que freqüenta el nacionalisme.» L’Enric Vila, aprofitant l’aleshores recentíssima aparició del seu llibre sobre l’escriptor empordanès, va relacionar el seu coneixement de l’autor amb la situació en la que va quedar la cultura catalana en la postguerra. El paisatge era de devastació cultural i els pocs intel·lectuals que van quedar van haver de trobar maneres de fer compatible el seu compromís amb el país i la cultura amb el dribbling de la coerció exercida pel règim. Pla, que en els anys 20 ja havia vist força món fent de corresponsal, i a la vista del col·lapse del país, es refugia al seu mas de Llofriu i es
dedica a deixar escrit el retrat del país que avui en dia tothom tant lloa i valora, des dels especialistes en la
matèria fins al públic en general.

La següent xerrada va anar a càrrec d’un company d’editorial de l’Enric Vila, en Francesc Canosa, qui va parlar de l’efervescència de la professió periodística en la Catalunya republicana i de com la guerra civil i el franquisme aturen de soca-rel una activitat que en aquells moments estava alineada amb la vanguàrdia mundial. Acabada la guerra civil, el país queda submergit en el silenci, no sols per la censura franquista sinó també perquè ja no té qui l’expliqui des de la vessant periodística d’una manera lliure i plural. Francesc Canosa és autor del llibre “La Barcelona pecadora”, un recull de textos d’un dels millors exemples del periodisme d’abans de la guerra com era Domènec de Bellmunt.

La darrera xerrada va estar protagonitzada per Ponç Feliu Llansa, conegut per la seva tasca professional com a jutge i més recentment com a prolífic escriptor, amb títols com el popular L’avi Siset. La seva conferència, acompanyada d’una profusió d’imatges i documents diversos, es va centrar en dos aspectes potser més clàssics de la postguerra, però no per això menys interessants, com van ser el doble exili dels vençuts, l’exterior (físic) i l’interior (emocional), i la pervivència encara avui en dia de la simbologia feixista en molts indrets de la geografia espanyola.

Aprofito aquestes ratlles per agrair a la Casa de Cultura de Girona les facilitats donades per poder organitzar aquestes xerrades en un espai tan escaient com són les seves instal·lacions, així com als conferenciants l’esforç realitzat en preparar les respectives xerrades, en desplaçar-se fins a Girona –en el cas de l’Enric Vila i d’en Francesc Canosa- i en fer-les. Des de la Comissió de Cultura esperem que, ara que hem engegat la maquinària, aquests cicles de xerrades tinguin continuïtat en la propera tardor.

divendres, 1 de maig de 2009

Cicle de xerrades "1939: El 1714 del segle XX?" - primavera 2009


CICLE D’ACTIVITATS DE L’ATENEU JUVENIL, CULTURAL I NATURALISTA DE GIRONA: “EL PENSAMENT CATALÀ REBROTA SEMPRE”


Primavera 2009:“1939, el 1714 del segle XX?

Lloc: Casa de Cultura de Girona. Plaça de l’Hospital, 6. 17001 Girona
Horari: 20 h

Introducció

1939, una data que ha quedat gravada amb foc en la memòria del país. La guerra civil s’acaba amb la derrota del bàndol republicà i dóna pas als foscos i miserables anys de la postguerra. La moral és baixa i la repressió és dura, sobretot per als doblement derrotats, els demòcrates que s’havien oposat a l’alçament feixista i que estimaven la cultura catalana. Així, molts catalans el 1939 no sols perden les institucions democràtiques, sinó que veuen com la seva cultura és prohibida, menystinguda, oblidada i sovint ridiculitzada per un règim hostil. El 1714, en ser derrotada per l’exèrcit de Felip V, Catalunya perd les seves institucions. Es podria considerar que el 1939, en ser derrotada per l’exèrcit franquista, Catalunya inicia el camí que la pot dur a perdre, d’aquí a poques dècades, la seva cultura?

Amb motiu del 70è aniversari de la fi de la Guerra Civil, la Comissió de Cultura de l’Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista de Girona organitza aquest cicle d’activitats per tal d’explorar, des de sensibilitats diverses, el que va significar per a la cultura del país la desfeta de 1939.

Calendari d'activitats

Dimarts 5 de maig de 2009: "La Catalunya de postguerra", segons Josep Pla, a càrrec d’Enric Vila, historiador i periodista

Dimarts 9 de juny de 2009: "L'exili de la realitat. Una Catalunya sense periodisme, ni periodistes", a càrrec de Francesc Canosa, periodista i professor de la Facultat de Comunicació Blanquerna, de la Universitat Raimon Llull

Dimarts 16 de juny de 2009: "L'exili exterior i interior. L'anorreament de la Catalunya republicana i la nova simbologia franquista”, a càrrec de Ponç Feliu Llansa, escriptor

dissabte, 18 d’abril de 2009

Represa de l'activitat a la Comissió de Cultura


Des de la Comissió de Cultura de l'Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista de Girona (http://www.ateneunaturalista.org) estem preparant un cicle de xerrades commemorant, com tantes altres entitats estan fent, el 70è aniversari del final de la guerra civil.

La nostra idea, que voldríem que fos relativament original dins del que s'està programant arreu, és la de traslladar el punt d'enfoc clàssic de l'enfrontament entre la  República i el Feixisme, per centrar-lo
des d'un punt de vista plural en la cultura catalana i el que aquella derrota va significar per a ella.

És per això que hem triat dues frases per emmarcar l'activitat de la Comissió de Cultura: una de més genèrica -i quasi mítica-, del filòsof Francesc Pujols ("El pensament català rebrota sempre"), i una de genèrica per a aquest cicle de xerrades ("1939: el 1714 del segle XX?"). Amb la primera pretenem situar les futures activitats en un marc de referència de cultura catalana, mentre que amb la segona, formulada com a pregunta, pretenem fomentar el debat sobre la significació del 1939 per a la situació actual de la nostra cultura posant-lo en relació a una altra data ben dolorosa pel país.

Totes les xerrades i la taula rodona es faran a la Casa de Cultura de Girona, a les 20 h, en tres dimarts, un del mes de maig i dos del mes de juny.

Des d'aquí agraïm també la col·laboració rebuda des de la Casa de Cultura, que ens han facilitat de manera extraordinària aquesta organització, així com la dels conferenciants i de les persones que vindran a la taula rodona per acceptar la nostra invitació, sense els quals evidentment res de tot això hauria estat possible.

Us hi esperem!